farrera

Som una residència de treball per a artistes i investigadors d’arreu del món. Un espai i un temps durant el qual pots, allunyat del teu entorn quotidià, gaudir del privilegi de concentrar-se únicament en la teva feina. 

Estem al Pallars Sobirà, concretament a Farrera un poble de 25 habitants que gaudeix d’un entorn privilegiat i tranquil ideal per a la reflexió, la inspiració i la creativitat. Els nostres 1360 metres d’altura marquen el paisatge i la vida del poble. 

El clima d’alta muntanya ens confereix boscos coníferes, prats que alimenten les pastures alpines, tarteres i camps de neu a l’hivern. La duresa del medi modela tots els aspectes de la vida, fent de Farrera un espai ideal per la reclusió i el pensament creatiu. 

El Centre d’Art i natura està equipat amb totes les comoditats per tal de no generar cap preocupació als seus visitants. Internet, còmodes tallers i una cuina que cada nit ofereix plats que exploren les possibilitats gstrònomiques de la comarca.

El Centre d’Art i Natura és una entitat sense ànim de lucre, que té la missió acollir artistes que puguin dur a terme un projecte de creació artística individual en unes condicions òptimes de concentració i productivitat. 

La natura que ens envolta ens inspira en oferir un edifici sostenible, menjar ecològic i de comerç just, alhora que la sana curiositat de l’home admirador del medi que l’envolta. 

D’on s’alimenta el centre?

La cuina que s’ofereix al Centre d’Art i Natura és un reflex dels nostres valors, per aquest motiu el Centre només compra en botigues de proximitat, sempre evitant les grans superfícies i cercant la qualitat del producte per sobre de tot. 

 

Les estades al CAN

El Centre d’Art i Natura és el lloc perfecte per ordenar idees, llegir, i poder saber el que és vol fer, escriure o pintar. Per aquest motiu hi trobareu espais idonis de treball, autonomia en el propi ritme diari i cap preocupació, ja que el Centre s’ocupa que tingueu menjar (s’ofereixen sopar diaris), calefacció i neteja. 

Aïllats dalt de la muntanya el resident no ha de preocupar-se per res més que poder realitzar allò que vol fer. 

Per estades mínimes d’un mes s’ofereixen serveis d’assessorament creatiu que permetin al resident treure el màxim profit de la seva estada. 

Què ofereix el Centre d’Art i Natura? 

Residències mensuals: 

  • Habitació privada
  • Espai de treball compartit durant la residència
  • Accés a espais comunitaris (cuina, banys, etc.)
  • Menjar (sopars a compte del chef Arnau Llobet i nevera sempre a punt)
  • Accés a tot l’equipament (taller de gravat, equip de gravació de so, projectors)
  • Possibilitat d’organitzar taller / debat a la residència
  • Promoció a través de les xarxes socials
  • Recursos humans i tècnics
  • Accés a la sala d’exposició d’Espai Cavallers / Espai Cuina La Seu / Sort
  • Connexions amb l’escena cultural de Catalunya
  • Publicat al catàleg anual de projectes en residència.

El valor de la residencia :         1740 € / 1 mes (sense beca) (35 euros per nit + 15 per dia del sopar + 300 al mes en concepte de manutenció).

Residències per trencar la rutina:

4 dies que inclouen sopars, llit i nevera plena:

225 euros amb un suplement de 160 euros per la parella. 

Residència Diària

35 euros per nit

15 per sopar

7 per dret a nevera

Francisco Navarrete realitza una obra plena d’interrogants a Farrera

L’artista xilè explora les preguntes que sorgeixen del contacte entre la societat i la natura en un context fronterer

L’artista Francisco Navarrete presenta aquest dissabte 14 a les 19.00 hores els seus treballs a raó de la Beca Art i Natura a la Creació de Residència artística que ofereix el Centre d’Art i Natura conjuntament amb La Panera de Lleida. 

Francisco Navarrete ha creat una obra a Farrera que explora les possibilitats plàstiques de la pissarra com a element que resumeix les contradiccions del ser humà en relació a la naturalesa. L’artista resumeix d’aquesta manera el seu treball: “En aquest sentit, les preguntes que m’impulsen són: és la frontera un lloc on les materialitats del context i els seus habitants es presenten en tensió, o és més aviat un lloc on totes dues materialitats –les expressions de l’entorn i la corporalitat dels habitants– es creuen i fonen com a agències canviants? Han estat les materialitats de l’alta muntanya utilitzades per a la construcció estètico-política d’un ordre territorial específic? Quins elements no humans han estat instrumentalitzats per a articular narratives “identitàries” en aquesta zona de contacte? Quines obertures de sentit ofereixen les porositats i temporalitats plegades en la materialitat de les muntanyes?”

L’acte pròpiament dit serà al mateix estudi de l’artista (Espai “Pau Alemany” de la Bastida). Francisco Navarrete presentarà el seu treball: “Interfaz Primitiva” i debatrà amb el públic de Farrera la seva obra. L’esdeveniment permetrà d’entendre la dimensió teòrica d’unes peces expressades plàsticament. Així Navarrete sublima el càstig dels eons a la pissarra per convertir-lo en l’expressió d’un dubte.

L’artista becat ha realitzat la seva residència en col·laboració amb el dissenyador gràfic Andrés Gallardo, qui ha ajudat a l’artista en la realització del projecte.

La Beca Art i Natura a la Creació es concedeix anualment a dos artistes internacionals amb projectes relacionats amb el patrimoni natural/cultural d’alta muntanya. Aquesta és la 4a edició d’una beca que concedeixen conjuntament el Centre d’Art La Panera de Lleida i el Centre d’Art i Natura de Farrera, amb la col·laboració del Centro de Arte y Naturaleza d’Osca i el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

Enguany els artistes guanyadors han estat la catalana Isabel Barios i el xilè Francisco Navarrete.

Francisco Navarrete Sitja (1986, Xile), és Llicenciat en Arts i Màster en Arts Visuals de la Universitat de Xile. Actualment, ha estat becari del Museu d’Art Contemporani de Barcelona MACBA per a cursar el Programa d’Estudis Independents PEI (2017-18). Des del 2015 treballa i viu entre Santiago de Xile i Espanya. Com a artista ha exposat al LOOP Barcelona; BilbaoArte; Casa de les Américas (Cuba); Athens Video Art Festival (Grècia); Centre Cultural Palacio la Moneda (Xile); La Petite Mort Gallery (Canadà); Biennal de la Imatge en Moviment (Argentina) i la Galeria BECH (Xile), entre altres.

 

Una exposició a l’Arxiu de Sort visualitza les dones ramaderes d’avui

El Centre d’Art i Natura i la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic utilitzarà diferents disciplines artístiques per tal de mostrar les realitats d’unes dones que són el pal de paller d’una societat de ramaderes, pageses i artesanes d’alta muntanya. Guardianes d’antics coneixements aquestes dones teixeixen noves relacions i projecten innovacions socioeconòmiques tot adaptant-se a una muntanya en moviment. Ara, l’Arxiu Comarcal de Sort acull el relat visual d’aquesta recerca antropològica.

L’exposició mostra els rostres de les ramaderes i ens parla de les seves maneres d’entendre i de viure el món com a dones pageses a l’alta muntanya al segle XXI.

La impulsora del projecte és Federica Ravera, llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Milano Bicocca, Itàlia, i doctora en Ciències Ambientals, en l’Especialitat d’Economia Ecològica per la Universitat Autònoma de Barcelona, Federica és actualment investigadora Juan de la Cierva i coordinadora del projecte AGATA “Agrifood systems, Gender And Transformational Adaptation: a systemic and intersectional approach applied in Mediterranean context”.

La seva experiència investigadora i el seu treball d’acció en col·laboració amb comunitats i organitzacions de base li ha dotat d’un perfil transdisciplinari, capaç de treballar amb enfocament i mètodes des de les ciències socials i naturals i d’integrar sistemes de coneixement locals i indígenes per estudiar la vulnerabilitat i adaptació dels sistemes agroalimentaris rurals al canvi global. Actualment, la seva línia de recerca està enfocada a l’anàlisi d’innovacions socio-institucionals, accions col·lectives i el paper del coneixement tradicional i local en l’adaptació als canvis ambientals, culturals i socioeconòmics globals, especialment en sistemes agrícoles i (silvo) pastorals del Mediterrani i d’alta muntanya (Andes i Himàlaia). Amb una perspectiva d’ecologia política feminista aplicada a estudis d’adaptació i resiliència, la seva recerca està orientada a la comprensió de les dinàmiques de poder que creen desigualtats, i de les condicions diferencials que creen noves oportunitats en les transformacions de sistemes socioecològics rurals.

L’exposició “Dones i Muntanya en Moviment” serà inaugurada amb una taula rodona, pica-pica i música el pròxim dia 6 de desembre de 2019 a les 18.30 h a l’Arxiu Comarcal de Sort (Carrer Joaquim Sostres). L’exposició restarà oberta del 6 de desembre de 2019 al 5 de gener de 2020. Amb l’horari següent: divendres i dissabtes de 17.00 h a 20.00 h, dimarts i diumenges de 10.00 h a 14.00 h.

L’exposició està composta de l’obra de ­les il·lustracions de les pallareses Vanesa Freixa, Cesca Gelabert i Rosa Vilalta. Les fotografies són de David Tarrasón i el còmic tot just en fase de creació és de Martina Manyà amb guió de Federica Ravera.

En paraules de Federica Ravera: “És un privilegi haver tingut l’oportunitat de caminar amb aquestes dones, treballar al seu costat al llarg de les estacions i escoltar-les davant del foc mentre m’explicaven com és el seu dia a dia: imatges, il·lustracions i un còmic retraten el seu sentir i viure. Les fotografies van acompanyades de breus relats de les dones que amb el seu testimoni volen donar a conèixer el valor d’aquest ofici tan antic, els canvis que ha experimentat i el seu futur. Reflexions que ens capturen i ens obliguen a canviar les ulleres amb què mirem aquest món rural d’alta muntanya en resistència, on encara sobreviuen les nostres arrels“.

Federica Ravera descriu també en el si de l’exposició la mateixa necessitat de portar al còmic la seva experiència al Pallars Sobirà: “El còmic té com a protagonista ÀGATA, una investigadora de la universitat que recull aquests relats caminant amb les dones per les muntanyes, xerrant amb elles al voltant del foc, o compartint dies de treball al llarg de les estacions. El guió té com a referent reflexions que vénen de l’eco-feminisme i que es tradueixen en una intenció de la investigadora de-construir qui té i d’on ve el coneixement. Sota un principi de reciprocitat amb les dones entrevistades i una proposta de viure en primera persona i a través del cos la vida d’aquestes dones pageses, comprenem millor les seves experiències diàries i els canvis als quals estan sotmeses”.

Comissariada per Lluís Llobet, l’exposició ha estat possible gràcies a l’Institut Català de la Dona, la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes AlimentarismOntanyanesAxa Research Fund, la Universitat de Vic i el Centre d’Art i Natura de Farrera.

Isabel Barios finalitza la seva estada a Farrera

Isabel Barios (Lleida, 1991) Artista lleidatana que analitza en el seu treball aspectes de la memòria, les relacions de l’individu amb elements bàsics com la llum i l’aigua; el seu treball té un important component poètic, en què planteja analogies entre realitat i ficció. Aquest 2019 va obtenir el Premi Embarrat – Museu Trepat , i ha obtingut també una de les beques en residència La Panera-CAN.

El seu projecte “L’aigua que murmura/ encants me conta” parteix d’un diàleg íntim amb el paisatge. D’aquesta manera l’artista retrata elements en un principi innocus, per tal d’afegir-hi significat amb els relats de les persones que l’han habitat. Com diu na Isabel; “La meva padrina, quan jo era petita, em va explicar que els secrets s’han de dir a la terra fent-hi un forat i evocant-lo allà”.

Francisco Navarrete  (Xile, 1986) arribarà al centre la següent setmana per realitzar el seu projecte artístic “La interfaz primitiva” en el si de la beca ‘Art i Natura a la Creació 2019’.

La Beca Art i Natura a la Creació es concedeix anualment a dos artistes internacionals amb projectes relacionats amb el patrimoni natural/cultural d’alta muntanya. Aquesta és la 4ta edició d’una beca que concedeixen conjuntament el Centre d’Art La Panera de Lleida i el Centre d’Art i Natura de Farrera, amb la col·laboració del Centro de Arte y Naturaleza d’Osca i el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

Enguany els artistes guanyadors han estat la catalana Isabel Barios i el xilè Francisco Navarrete.

Exposició a La Panera de Lleida d’Eulàlia Valldosera i de Martin Llavaneras

Dimecres dia 1 de març de 2017, al Centre d’Art La Panera de Lleida, a les 19h., s’inaugura l’exposició dels artistes, Eulàlia Valldosera i Martin Llavaneras, com a resultat de la seva estada al Centre d’Art i Natura. L’Eulàlia i el Martín han estat els guanyadors de la “Beca Art i Natura a la Creació 2016″ i han estat també convidats a participar al festival d’art ambiental d’octubre, l'”Aplec Saó: Arts i Natura a l’Alt Pirineu”. Aquesta Beca a la Creació des de l’any passat es convoca conjuntament amb el Centre d’Art La Panera i rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

L’exposició consta d’un vídeo de l’artista penedesenca Valldosera anomenat “Plastic mantra. Cantic guaridor per a les aigües del mar l’illa de Capri” (realitzat a cavall de Farrera i de l’illa italiana). És un autèntic poema visual carregat de bellesa i sensualitat on la veu i la llum juguen guaridores.

La instal·lació del lleidatà Llavaneras es titula “Humus recalls curvatures” i reflexiona sobre la degradació dels materials orgànics i artificials fent dialogar les llavors de verdana amb els teixits o els líquens i brancatges amb el cautxú. Tot plegat presentat sobre estructures de ferro forjat.

L’exposició romandrà oberta fins el 30 d’abril. A més, el diumenge 19 de març, a les 12h del migdia hi haurà una sessió oberta amb els artistes.

 

Text de la Panera

Martín Llavaneras
HUMUS RECALLS CURVATURES
La instal·lació de Martin Llavaneras funciona com un assaig formal i conceptual que, a través de múltiples capes, ens porta a reflexionar sobre com els homes negociem amb la natura com a font de primeres matèries, i com la natura registra sostraccions, rastres, addicions i restitucions. Una cadena de causes i efectes que en molts casos millora les nostres vides, però que també genera l’esgotament dels recursos i l’empobriment del nostre entorn. D’aquí sorgeix la necessitat de trobar eines de regeneració contingudes en la mateixa natura, com poden ser la polvorització d’extractes de plantes o la gran resistència que observem en els líquens com a organismes que proliferen en les condicions més adverses.

Eulalia Valldosera
PLASTIC MANTRA
Cant guaridor per a les aigües del mar i l’illa de Capri guiat per la Sibil·la cumana que viu als Camps Ardents, a la vora de Nàpols, i al centre del meu cor, prop de totes aquelles forces subtils i naturals amb qui he cocreat els camins per les seves terres, el vídeo i el mantell, com a ofrenes als seus missatges de llum.

Martín Llavaneras i Eulalia Valldosera han gaudit durant l’any 2016 de dues beques de residència i producció al Centre d’Art i Natura de Farrera.

Sessió oberta amb els artistes: Diumenge 19 de març a les 12:00h

Vídeo Martin Llavaneras (YouTube)

Vídeo Eulàlia Valldosera (YouTube)