Marta Marín-Dòmine, Dolors Miquel i Àlex Susanna entre els guardonats amb els Premis Crítica Serra d’Or 2020

L’obra Fugir era el més bell que teníem (Club Editor), de Marta Marín-Dòmine, ha estat guardonada amb el Premi Crítica Serra d’Or 2020 de Novel·la; Ictiosaure (Edicions 62), de Dolors Miquel, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or 2020 de Poesia; Víctor Garcia Tur, amb El país dels cecs (Proa), el Premi Crítica Serra d’Or 2020 de Narrativa; Àlex Susanna, el Premi Crítica Serra d’Or 2020 de Dietari per Paisatge amb figures (Proa); i Arnau Barios, el Premi Crítica Serra d’Or 2020 de Traducció per Eugeni Oneguin d’Aleksandr Puixkin (Club Editor). Aquests han estat els premiats en l’apartat de Literatura i Assaig.

Marta Marín-Dòmine, Àlex Susanna i Dolors Miquel han estat residents al CAN en els darrers anys. Per aquest motiu, el centre vol expressar la seva més sincera felicitació.

D’altra banda pel que fa a l’apartat de Recerca, David Ballester i Manuel Vicente han guanyat el Premi Crítica Serra d’Or 2020 de Recerca (Humanitats) per l’obra Corre, democràcia, corre. Manifestacions i repressió policial a la Catalunya de la Transició (1975-1980) (Editorial Base). 150 anys de taules periòdiques a la Universitat de Barcelona (UB), de Santiago Álvarez i Claudi Mans, ha obtingut el Premi Crítica Serra d’Or 2020 de Recerca (Altres Ciències). I Language attitudes, national identity and migration in Catalonia: “What the women hav to say”, de Mandie Iveson, ha rebut el Premi Crítica Serra d’Or 2020 de Catalanística.

Dins l’apartat de Teatre, l’obra Dinamarca, de Josep Lluís i Rodolf Sirera, s’ha endut el Premi Crítica Serra d’Or 2020 de Teatre al text de teatre català donat a conèixer per l’estrena o l’edició, per “la visió crítica, crua i documentada amb què culmina la trilogia «Europa en guerra», dedicada a les silenciades complicitats de la població «ocupada» amb els horrors nazis, i que tanca la fèrtil producció de tema històric dels dramaturgs valencians a causa del sobtat traspàs del primer”; Stabat Mater, dirigida per Magda Puyo, el Premi Crítica Serra d’Or 2020 de Teatre a l’espectacle teatral, per “la dificultat d’adaptar el complex món dramatúrgic d’Antonio Tarantino, resolt amb mestratge per la direcció de Magda Puyo i la brillant interpretació en solitari de Montse Esteve”; mentre que el Premi Crítica Serra d’Or 2020 de Teatre a l’aportació més interessant ha anat a parar a la companyia La Calòrica per “mantenir-se fidel durant deu anys a una personalitat pròpia amb el permanent acompanyament de l’autoria singular de Joan Yago; la feliç recuperació de Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I –el seu primer espectacle– certifica una trajectòria artística tan allunyada de les modes del moment com aplaudida i reconeguda per la crítica i el públic”.

Finalment, en l’apartat de Literatura Infantil i Juvenil, el Premi Crítica Serra d’Or 2020 Infantil és per a l’obra Plous o fas Sol? (Akiara Books), amb text de Mireia Vidal i il·lustració d’Anna Font; el Premi Crítica Serra d’Or 2020 Juvenil (Creació) a la trilogia La llum d’Artús (Barcanova), de Raimon Portell; mentre que el Premi Crítica Serra d’Or 2020 Juvenil (Coneixements) és per a Jo i el món: una història infogràfica (Zahorí Books), de Mireia Trius i Joana Casals.

El jurat dels Premis Crítica Serra d’Or 2020, en l’apartat de Literatura i Assaig, ha estat format per Borja Bagunyà, Àlex Broch, Lluïsa Julià, Marta Nadal i Pere Antoni Pons. En l’apartat de Recerca l’han compost: Jaume Aulet, Jordi Casassas, Joandomènec Ros i Francesc Vilanova. Joan-Anton Benach, Francesc Massip, Marta Monedero, Juan Carlos Olivares i Anna Pérez Pagès han constituït el jurat de Teatre. Mentre que el de Literatura infantil i juvenil, també per encàrrec de Serra d’Or, l’han format Mònica Baró, Pep Brocal, Joan Bustos, Teresa Mañà i Núria Ventura.

Entrevistes confinades

A causa del virus COVID-19 el CAN ha hagut de suspendre la seva activitat fins a nova ordre. Per aquest motiu hem obert una pàgina de mecenatge, on gràcies al pagament de còmodes quotes podeu reservar la vostra estada creativa al CAN.

Us deixem aquí la relació d’entrevistes:

Teresa Ibars (escriptora)

Àlex Susanna (poeta)

Eulàlia Valldosera  (artista)

Marco Noris (artista)

 

El CAN aprofita la crisi per a reinventar-se

La crisi del COVID-19 ha afectat de ple al CAN, l’afectació com és evident es deu a la restricció de viatges. Per aquest motiu el centre ha decidit acollir-se a la plataforma de micromecenatge “l’Aixeta”.

D’aquesta manera s’han obert cinc subscripcions diferents que permeten finançar les estades al nostre centre. Els futurs usuaris poden subscriure’s i optar, segons la tarifa triada, a tenir accés a diferents productes del Centre.

El Centre d’Art i Natura vol subvertir així la manca de residents i activitats presencials. Esdeveniments que s’han hagut de cancel·lar per les setmanes vinents, sense data coneguda de retorn a la normalitat.

 

https://centre-dart-i-natura.aixeta.cat/ca

Arriben el cursos d’estiu al CAN

Aquest estiu serà una estació plena d’activitat al CAN, en total es duran a terme quatre cursos que faran de l’art i la natura el seu leiv-motiv. Fet l’anunci, durant les pròximes setmanes es posarà a disposició del públic la informació de cada un dels cursos, així com s’obriran les matrícules per tal que pugueu fer les vostres reserves. De moment us posem a la vostra disposició la relació de dates dels cursos per l’estiu:

  • Curs internacional de Gravat, Paisatge i Espontaneïtat per Danielle Creenaune del 29 de juny al 3 de juliol
  • Curs d’Evolució del Paisatge per GRAMP (grup de Recerca en Àrees de Muntanya i Paisatge de la UAB) del 6 al 10 juliol
  • Taller de Dibuix, Energia i Entitats de la Natura per Eulàlia Valldosera del 13 al 17 de juliol
  • III Taller d’Arquitectura Bioclimàtica: materials locals per Josep Bunyesc i Àngels Castellarnau del 18 al 20 de juliol
  • Taller de Filosofia: l’ofici de viure per Artur Massana del 21 al 25 de juliol
  • Curs d’Il·lustració Científica per Carles Puche del 24 al 28 d’agost

Escriptura i fotografia, els protagonistes de març al Centre d’Art i Natura

Avui el Centre d’Art i Natura ha fet pública la seva programació pel mes de març. L’últim mes d’hivern estarà dedicat a la fotografia documental de la mà de Jordi Oliver i a l’escriptura creativa amb el grup editor de Revista Branca. Dues propostes que volen apropar el fet creatiu al Pallars Sobirà.

El Centre d’Art i Natura amb la nova programació d’enguany té la voluntat d’oferir dos cursos al mes. D’aquesta manera tan el Pallars Sobirà com el públic de més enllà es podrà beneficiar de l’oportunitat que representa la formació no reglada que oferim des de Farrera. Alhora, amb aquestes activitats ajudem a fer descobrir una experiència única que combina cultura, gastronomia i natura.

Els cursos seran circumscrits al cap de setmana. El centre oferirà allotjament de divendres a diumenge, així com serveis de manutenció completa tot inclòs en el preu. Un servei que estarà a càrrec del cuiner Arnau Llobet què seguirà oferint plats d’alta gastronomia amb productes locals de la Cooperativa del Pallars de Sort, el supermercat Plus Fresc i diverses botigues amb productes de proximitat del Pallars Sobirà i comarques de ponent.

Fotografiar en un ambient privilegiat

El curs; Fotografiar el Silenci, serà el primer de la temporada. Es durà a terme entre el 14 i el 15 de març i serà conduït per Jordi Oliver. El fotògraf internacional és Màster en Fotoperiodisme per l’International Center of Photography de Nova York. Alhora que gaudeix d’una llarga carrera en la fotografia documental, publicitària i periodística, des de fa uns quants anys que viu a l’Alt Pirineu.

El sentit del curs

La capacitat de la fotografia és evocadora, consisteix a portar a la nostra ment sensacions, fins i tot olfactives i tàctils i no només visuals, funcionant per analogia, substituint la imatge captada per un record que hem guardat en la nostra ment per anys fins i tot millorant gràcies a l’aportació de petits detalls. Els detalls romanien en el nostre subconscient entre llums i ombres, potser mai no havien estat percebuts però ara, gràcies a la materialització de la imatge, els recuperem a través de la llum, el moviment congelat, el somriure atrapat, una mirada i el silenci respectuós d’aquell instant.

Aquest taller us vol endinsar en el món de la poesia fotogràfica a través de la mirada del fotògraf- poeta Josef Sudek, les seves imatges ens serviran com a referent i com a fil conductor d’aquest taller. Durant aquest cap de setmana tindreu l’oportunitat de fotografiar el silenci de les coses i buscar en el vostre interior allò que us produeix silenci.

Escriure de forma creativa

La Revista Branca és una revista que publica creació literària inèdita en català. El seu nucli editorial format per Irene Pujades, Júlia Bacardit i Irene Selvaggi, gaudeix del suport de l’editorial Males Herbes.

El curs Contes: llegir-los, escriure’ls i editar-los vol ser una aproximació a la creació literària que es descriu de la següent manera: Quin és l’esquelet d’un conte? Com podem argumentar que un final és precipitat o que un diàleg és poc creïble? L’objectiu d’aquest curs és acostar-nos a l’edició de contes: aprendre a llegir-los de manera analítica i tenir les eines per editar-los i millorar-los. En una primera sessió es donaran els fonaments teòrics per analitzar relats curts a partir de quatre exemples: de Grace Paley, de Lydia Davis, d’Alice Munro i de Lucia Berlin. A partir d’aquest bagatge teòric, la segona sessió consistirà en la creació individual d’un conte breu que podrà ser elogiat o trinxat pels mateixos assistents, sempre que els comentaris s’emparin en els criteris que hem treballat.

Preu:

270 euros que ho inclouen tot: allotjament (de divendres a diumenge), els àpats i la matrícula.

Tenir temps a Farrera

No tens temps? T’agrada llegir però la rutina et fa acumular els llibres que compres? Nosaltres volem que tinguis temps per tu.

A Farrera podràs llegir-te els llibres que acabes de comprar. Alhora que gaudir de la gastronomia del l’Alt Pirineu i de la natura que ens envolta. Amb aquesta targeta tindràs accés a un exclusiu pack de lectura al nostre centre. 4 dies envoltada de natura i temps per tu. Truca’ns per reservar aquest exclusiu pack per tu

Residents del CAN

El CAN porta més de dues dècades donant suport a artistes catalans i internacionals en aquest poble d’alta muntanya ideal per a la creació. El Centre ha acollit intel·lectuals i creadors reconeguts entre ells.

Francesc Parcerisas
Begues, 1944

És professor del departament de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat vicedirector i cap del Departament de Traducció. Fou Vicepresident al Principat (1991-1997) i President (1998-1999) de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i ha estat director (1998 – 2004) i degà (2010 – 2016) de la Institució de les Lletres Catalanes. Alhora que ha traduít al català la famosa novel·la: El senyor dels anells.

Rebekah Clarckson

La ficció guardonada de Rebekah Clarkson ha estat publicat amplament, més recentment a Narracions d’australià Millor, Crítica de Llibre australià i Alguna cosa Especial, Alguna cosa Rar: Contes Excepcionals per Dones australianes (Inc. Negre).

Autora de ficció australiana, guanayodora de prestigiosos premis. La seva última novel·la; Barking Dogs ha estat desrita per la crítica com una des les grans primers novel·les de ficció d’un escriptor.

Alexandra Laudo

Barcelona, 1978

Alexandra Laudo [també utilitza el pseudònim; Heroínas de la Cultura] és un conservador independent basat a Barcelona.

Recentment ha vetllat la sèrie d’exhibició “La possibilitat d’una illa” a Espai 13, Fundació Miró, l’espectacle col·lectiu “Una fosca segura” a CaixaForum, amb feines dels cobraments de Fundació “la Caixa” i MACBA (en vista fins a gener 2019), i té co-vetllat el lloc-programa concret Composicions pel Cap de setmana de Galeria de la Barcelona. Dins 2015-2016 era una dels participants dins el curatorial programa de recerca CuratorLab (Kontsfack, Estocolm), on va desenvolupar Una història intel·lectual del rellotge, un performative curatorial projecta quins han estat presentats a Malongen – Nordiska Konstförbundet (Estocolm), Timelab (Ghant), L’*Iselp (Brussel·les), HalfHouse (Barcelona), Ciało i Umysł (Varsòvia), andriesse eyck galerie(Amsterdam), i Col·lectiu (Edimburg). Laudo Ha rebut diferent curatorial premis i beques de recerca, com el Terrassa Comissariat Premi, el BCN Producció Comissariat premi, la beca per Formació i Millora als camps d’art, filosofia i creativitat nova, el curatorial premi Comisart, per Fundació “la Caixa”, i molt recentment, el GAC Curatorship Premi. Escriu regularment sobre art i cultura contemporània per B-guiat i per l’andana crítica Un-Escriptori, ha estat editor i autor de diversos llibres, i ha contribuït assajos i textos crítics a publicacions diferents.

 
 
 
 
 
View this post on Instagram
 
 
 
 
 
 
 
 
 

#PUERTAS En muchas de sus esculturas, Robert Gober introduce alteraciones en objetos y elementos arquitectónicos ordinarios, convirtiendo a veces lo que nos es familiar en algo extraño, lo doméstico en algo inhóspito. La instalación “Corner Door and Doorframe” (2016), instalada en la torre dorada de la Fondazione Prada de Milán, podría ser un ejemplo de esta operación, aunque también lo es de la contraria, de la de convertir algo híbrido e incierto, como sería una esquina, en una estructura aparentemente más familiar y acogedora, como podría ser una puerta abierta, o más bien, una entrada sin obstáculo, una puerta sin puerta. “Corner Door and Doorframe” combina la familiaridad y la extrañeza, es puerta y esquina al mismo tiempo, y sólo tras entrar en ella, caminar y permanecer un rato al otro lado mirando hacia adelante podemos reconocer lo que queda atrás, o incluso dudar de si lo que queda está realmente detrás o delante. #puertas #portes #doors #robertgober #fondazioneprada #goldentowerprada

A post shared by Alexandra Laudo (@heroinas_de_la_cultura) on

Bianca Siu Davies

Hong Kong, 1987

Artista participant com a responsable en el Departament d’Art de diferents produccions de Hollywood, entre elles: SpiderMan: Homecoming; 2017, Sant Vicent o UN amic per Frank (amb Bill Murray).

Jaume Cabré

Barcelona, 1947

Va saltar amb força en el panorama literari internacional d’avui amb la novel·la Les veus del Pamano, i també amb les seves novel·les Fra Junoy o l’agonia dels sonsSenyoria i L’ombra de l’eunuc; també cal destacar el seu recull de contes Viatge d’hivern, l’obra de teatre Pluja seca, i els llibres d’assaig El sentit de la ficcióLa matèria de l’esperit i Les incerteses. Ha escrit guions televisius i cinematogràfics. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Aquest salt es va consolidar amb Jo confesso, la seva darrera novel·la, premiada amb el Prix Courrier International a la millor novel·la estrangera 2013 i el Premi Ciutat de Barcelona 2013 a la projecció internacional de la ciutat. És l’obra monumental que l’ha consolidat com el referent indiscutible dels autors catalans contemporanis.

Manel Forcano

Barcelona, 1968

Poeta i professor d’Hebreu i d’Arameu a la Universitat de Barcelona. La seva poesia, d’herència classicista i alhora d’una gran actualitat, ha estat molt ben considerada per la crítica per destil·lar una senzillesa que no defuig la complexitat dels conceptes ni els referents cultes. A partir de l’inicial Les mans descalces (1993) basteix una obra premiada en nombroses ocasions, amb el Josep M. López Picó, els Jocs Florals de Barcelona, el Carles Riba o el Miquel de Palol de poesia, entre d’altres.

Colm Tóibín

Irlanda, 1955

Escriptor i crític irlandès que ha guanyat nombrosos guardons per la seva obra literària. També és professor de Literatura comparada a la Universitat de Colúmbia. Va viure a Barcelona entre els anys 1975 i 1978, experiència de la qual van sorgir Homenatge a Barcelona (Columna, 2003) i El sur (Emecé, 2003). El seu retorn a Irlanda, l’any 1978, marca l’inici de la seva carrera periodística, que compaginà amb l’escriptura de viatges. Actualment escriu per a The New York Review of Books i la London Review of Books, entre altres publicacions.

Dolors Udina

Barcelona, 1953

Llicenciada en història contemporània per la Universitat de Barcelona, es professionalitzà com a traductora el 1987. És també professora associada de traducció de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1998. Ha traduït obres originals de l’anglès, entre molts altres, de Jean Rhys, Fred Uhlman, Raymond Carver, Toni Morrison, J.R.R. Tolkien, John Steinbeck, Charles Bukowski, Paul Bowles, Nadine Gordimer, Toni Morrison, John Banville, Ian McEwan (narrativa de ficció), E.M. Forster o Isaiah Berlin (assaig), i alguns reculls de poesia, com ara els Sonets del portuguès, d’Elisabeth Barret Browning, que l’han convertida en una de les principals autores de versions al català de la literatura i l’assaig del món anglòfon. El 2008 guanyà el Premi de Traducció Esther Benítez que atorga l’Associació Col·legial d’Escriptors per Diari d’un mal any, de John M. Coetzee, i el 2018 el premi Ciutat de Barcelona de traducció per la versió catalana d’Els dimonis de Loudun, d’Aldous Huxley, i la Creu de Sant Jordi.

Eulàlia Valldosera

Vilafranca del Penèdes, 1963

Durant la dècada dels vuitanta treballà en pintura, però progressivament incorporà la fotografia i el vídeo al seu treball. L’obra El melic del món (1990) significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció. Durant els anys noranta es decantà progressivament per les instal·lacions, en les quals recrea ambients domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos. També utilitza el seu propi cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre la identitat de la dona com a individu i com a ésser intel·lectual. Durant la dècada del 1990 presentà treballs en esdeveniments internacionals, com Manifesta 1 i la Biennal d’Istanbul (1997). L’any 2000 se n’exposà una mostra retrospectiva a Witte de With, de Rotterdam, present a la Fundació Tàpies de Barcelona al començament del 2001 i per la qual fou guardonada amb el Premi Nacional d’arts visuals concedit per la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 presentà una altra retrospectiva, al Museu Nacional de Arte Contemporáneo Reina Sofía, de Madrid, amb l’obra Alma Mater, una instal·lació monumental multicanal creada expressament per a aquesta ocasió. L’any següent, a la galeria Joan Prats de Barcelona presentà la vídeoinstal·lació Dependència mútua, sobre les desigualtats socials.

Nicola Lefanu

Essex, 1947

Nicola LeFanu va néixer en Wickham Bishops, Essex, Anglaterra, de William LeFanu i Elizabeth Maconchy (també compositora, més tard Dóna’m Elizabeth Maconchy). Va estudiar en St Hilda’s College, Oxford, abans de prendre una beca Harkness a Harvard. En 1972 va guanyar la beca Mendelssohn. Més tard es va convertir en Directora de Música en St Paul’s Girls ‘School (1975–77), va ensenyar en King’s College London (1977–1995, com a Professora, Professora Principal i Professora), i després Professora de Música en la Universitat de York on va ser Cap de Departament des de 1994 fins a 2001. Es va retirar de l’ensenyament en 2008.

En 1979 es va casar amb el compositor David Lumsdaine.

Va obtenir un Doctorat en Música de la Universitat de Londres en 1988 i posseeix doctorats honoraris de les Universitats de Durham i Aberdeen i de l’Open University. Ella és activa en molts aspectes de la professió musical, com a compositora, mestra i directora.

Feliu Formosa

Sabadell, 1934

Llicenciat en lletres. Fundà el Teatre Independent Català i el grup teatral Gil Vicente. Visqué un quant temps a Alemanya i s’ha destacat per la introducció a Catalunya de corrents teatrals foranis. Com a director escènic, cal remarcar L’encens i la carn (1965), sobre texts dels segles XV i XVI i Cel·la 44 (1970) sobre l’escriptor expressionista Ernst Toller. Publicà, amb Artur Quintana, una antologia alemanya de combat (A la paret, escrit amb guix, 1967) i l’obra teòrica d’orientació marxista Per una acció teatral (1971).

Les estades al CAN

El Centre d’Art i Natura és el lloc perfecte per ordenar idees, llegir, i poder saber el que és vol fer, escriure o pintar. Per aquest motiu hi trobareu espais idonis de treball, autonomia en el propi ritme diari i cap preocupació, ja que el Centre s’ocupa que tingueu menjar (s’ofereixen sopar diaris), calefacció i neteja. 

Aïllats dalt de la muntanya el resident no ha de preocupar-se per res més que poder realitzar allò que vol fer. 

Per estades mínimes d’un mes s’ofereixen serveis d’assessorament creatiu que permetin al resident treure el màxim profit de la seva estada. 

Què ofereix el Centre d’Art i Natura? 

Residències mensuals: 

  • Habitació privada
  • Espai de treball compartit durant la residència
  • Accés a espais comunitaris (cuina, banys, etc.)
  • Menjar (sopars a compte del chef Arnau Llobet i nevera sempre a punt)
  • Accés a tot l’equipament (taller de gravat, equip de gravació de so, projectors)
  • Possibilitat d’organitzar taller / debat a la residència
  • Promoció a través de les xarxes socials
  • Recursos humans i tècnics
  • Accés a la sala d’exposició d’Espai Cavallers / Espai Cuina La Seu / Sort
  • Connexions amb l’escena cultural de Catalunya
  • Publicat al catàleg anual de projectes en residència.

El valor de la residencia :         1740 € / 1 mes (sense beca) (35 euros per nit + 15 per dia del sopar + 300 al mes en concepte de manutenció).

Residències per trencar la rutina:

4 dies que inclouen sopars, llit i nevera plena:

225 euros amb un suplement de 160 euros per la parella. 

Residència Diària

35 euros per nit

15 per sopar

7 per dret a nevera

Una exposició a l’Arxiu de Sort visualitza les dones ramaderes d’avui

El Centre d’Art i Natura i la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic utilitzarà diferents disciplines artístiques per tal de mostrar les realitats d’unes dones que són el pal de paller d’una societat de ramaderes, pageses i artesanes d’alta muntanya. Guardianes d’antics coneixements aquestes dones teixeixen noves relacions i projecten innovacions socioeconòmiques tot adaptant-se a una muntanya en moviment. Ara, l’Arxiu Comarcal de Sort acull el relat visual d’aquesta recerca antropològica.

L’exposició mostra els rostres de les ramaderes i ens parla de les seves maneres d’entendre i de viure el món com a dones pageses a l’alta muntanya al segle XXI.

La impulsora del projecte és Federica Ravera, llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Milano Bicocca, Itàlia, i doctora en Ciències Ambientals, en l’Especialitat d’Economia Ecològica per la Universitat Autònoma de Barcelona, Federica és actualment investigadora Juan de la Cierva i coordinadora del projecte AGATA “Agrifood systems, Gender And Transformational Adaptation: a systemic and intersectional approach applied in Mediterranean context”.

La seva experiència investigadora i el seu treball d’acció en col·laboració amb comunitats i organitzacions de base li ha dotat d’un perfil transdisciplinari, capaç de treballar amb enfocament i mètodes des de les ciències socials i naturals i d’integrar sistemes de coneixement locals i indígenes per estudiar la vulnerabilitat i adaptació dels sistemes agroalimentaris rurals al canvi global. Actualment, la seva línia de recerca està enfocada a l’anàlisi d’innovacions socio-institucionals, accions col·lectives i el paper del coneixement tradicional i local en l’adaptació als canvis ambientals, culturals i socioeconòmics globals, especialment en sistemes agrícoles i (silvo) pastorals del Mediterrani i d’alta muntanya (Andes i Himàlaia). Amb una perspectiva d’ecologia política feminista aplicada a estudis d’adaptació i resiliència, la seva recerca està orientada a la comprensió de les dinàmiques de poder que creen desigualtats, i de les condicions diferencials que creen noves oportunitats en les transformacions de sistemes socioecològics rurals.

L’exposició “Dones i Muntanya en Moviment” serà inaugurada amb una taula rodona, pica-pica i música el pròxim dia 6 de desembre de 2019 a les 18.30 h a l’Arxiu Comarcal de Sort (Carrer Joaquim Sostres). L’exposició restarà oberta del 6 de desembre de 2019 al 5 de gener de 2020. Amb l’horari següent: divendres i dissabtes de 17.00 h a 20.00 h, dimarts i diumenges de 10.00 h a 14.00 h.

L’exposició està composta de l’obra de ­les il·lustracions de les pallareses Vanesa Freixa, Cesca Gelabert i Rosa Vilalta. Les fotografies són de David Tarrasón i el còmic tot just en fase de creació és de Martina Manyà amb guió de Federica Ravera.

En paraules de Federica Ravera: “És un privilegi haver tingut l’oportunitat de caminar amb aquestes dones, treballar al seu costat al llarg de les estacions i escoltar-les davant del foc mentre m’explicaven com és el seu dia a dia: imatges, il·lustracions i un còmic retraten el seu sentir i viure. Les fotografies van acompanyades de breus relats de les dones que amb el seu testimoni volen donar a conèixer el valor d’aquest ofici tan antic, els canvis que ha experimentat i el seu futur. Reflexions que ens capturen i ens obliguen a canviar les ulleres amb què mirem aquest món rural d’alta muntanya en resistència, on encara sobreviuen les nostres arrels“.

Federica Ravera descriu també en el si de l’exposició la mateixa necessitat de portar al còmic la seva experiència al Pallars Sobirà: “El còmic té com a protagonista ÀGATA, una investigadora de la universitat que recull aquests relats caminant amb les dones per les muntanyes, xerrant amb elles al voltant del foc, o compartint dies de treball al llarg de les estacions. El guió té com a referent reflexions que vénen de l’eco-feminisme i que es tradueixen en una intenció de la investigadora de-construir qui té i d’on ve el coneixement. Sota un principi de reciprocitat amb les dones entrevistades i una proposta de viure en primera persona i a través del cos la vida d’aquestes dones pageses, comprenem millor les seves experiències diàries i els canvis als quals estan sotmeses”.

Comissariada per Lluís Llobet, l’exposició ha estat possible gràcies a l’Institut Català de la Dona, la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes AlimentarismOntanyanesAxa Research Fund, la Universitat de Vic i el Centre d’Art i Natura de Farrera.

Isabel Barios finalitza la seva estada a Farrera

Isabel Barios (Lleida, 1991) Artista lleidatana que analitza en el seu treball aspectes de la memòria, les relacions de l’individu amb elements bàsics com la llum i l’aigua; el seu treball té un important component poètic, en què planteja analogies entre realitat i ficció. Aquest 2019 va obtenir el Premi Embarrat – Museu Trepat , i ha obtingut també una de les beques en residència La Panera-CAN.

El seu projecte “L’aigua que murmura/ encants me conta” parteix d’un diàleg íntim amb el paisatge. D’aquesta manera l’artista retrata elements en un principi innocus, per tal d’afegir-hi significat amb els relats de les persones que l’han habitat. Com diu na Isabel; “La meva padrina, quan jo era petita, em va explicar que els secrets s’han de dir a la terra fent-hi un forat i evocant-lo allà”.

Francisco Navarrete  (Xile, 1986) arribarà al centre la següent setmana per realitzar el seu projecte artístic “La interfaz primitiva” en el si de la beca ‘Art i Natura a la Creació 2019’.

La Beca Art i Natura a la Creació es concedeix anualment a dos artistes internacionals amb projectes relacionats amb el patrimoni natural/cultural d’alta muntanya. Aquesta és la 4ta edició d’una beca que concedeixen conjuntament el Centre d’Art La Panera de Lleida i el Centre d’Art i Natura de Farrera, amb la col·laboració del Centro de Arte y Naturaleza d’Osca i el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

Enguany els artistes guanyadors han estat la catalana Isabel Barios i el xilè Francisco Navarrete.