Lo Cireral: Trobada d’ Amicxs del Centre d’Art i Natura

 

Programa 4 i 5 de maig 2024:

 

4 de maig

18.30h: A l’Aixalda de La Solana de Burg: Lara Díez Quintanilla presenta el monòleg ”Mary”. Lectura dramatitzada + col·loqui. Entrada amb taquilla inversa.

Un viatge a través dels mites, les veus i les històries que ens componen, de la mà de la Mary i les seves matriusques particulars.

 

*Foto de Marc Vidal

 


5 de maig

  • 10h Benvinguda amb cafè

  • 10:30h Passejada oberta pels prats de cirerers. Durant la passejada, Marina Barberà presentarà el llibre De vidre, amb la col·laboració de la veïna Anna Salvat.

  • 13:00h al Pati de la Bastida: Vermut + presentació de Teresa Ibars i Pau Minguet: Arxiu F.S.O. Passi de diapositives i taula rodona al voltant de la fotografia de paisatge i l’arxiu.

  • 14.30h Dinar de germanor.

Activitats gratuïtes. Dinar amb vi, aigua i postres inclós, 20 euros amb inscripció prèvia.

Informació i inscripcions per al dinar per correu electrònic o trucant al 973622106

 

                    

*Foto de Sílvia Poch, SAÓ 2023

Dones de la muntanya

Dones de la muntanya és una novel·la gràfica retrat del món rural i pagès pirinenc, amb mirada de gènere. És el diari d’una científica social-natural i activista ecofeminista, Federica Ravera, que recorre el Pirineu per conèixer la ruralitat d’alta muntanya. Un diàleg bonic entre la ciència i l’art, on la protagonista, amb contradiccions d’urbanita i una curiositat ingent, escolta les dones parlar de les problemàtiques que assolen la pagesia i dels beneficis de la ramaderia i
agricultura d’alta muntanya. Unes veus, les de les dones de la muntanya, que descriuen els seus rols i contribucions, les discriminacions i els sexismes, i les dinàmiques de poder que encara perduren en la nostra societat. La il·lustradora i artista plàstica Martina Manyà ha sabut crear en la novel·la un imaginari precís, humanista i natural a la vegada.

 

Dones de la muntanya Cròniques de pagesia i ruralitats és una novel·la gràfica retrat del món pagès i ramader pirinenc des de la mirada de gènere: de les pageses, formatgeres, artesanes de la llana, pastores. L’obra de ficció s’ha construït a partir de la recerca de Federica Ravera al Pirineu català entre 2019-2021, centrada a posar en valor el patrimoni ecològic i sociocultural relacionat amb la ramaderia extensiva i analitzar com els territoris i l’economia d’alta muntanya han co-evolucionat. Una investigació que també analitzava els canvis que han sofert aquests territoris en relació amb el clima, l’ús i gestió dels recursos naturals, demogràfics, culturals i socioeconòmics.

 

El còmic és també el diari d’una científica social i natural que recorre el Pallars per conèixer projectes de pagesia de muntanya, amb les seves contradiccions d’urbanita i una curiositat ingent que ens permet endinsar-nos en les problemàtiques que assolen les terres del Pirineu i les comunitats que les habiten. Una obra que no només té en compte els sabers de les pageses, sinó que és també un diàleg bonic entre artistes i científiques, entre l’autora de la idea i el text i la il·lustradora i artista plàstica Martina Manyà, que ha sabut crear un imaginari exquisit i rude a la vegada, una estètica divertida i alhora greu, en blanc i negre.

 

L’autora de la idea i el text és Federica Ravera, doctora en Ciències Ambientals i investigadora. Martina Manyà, il·lustradora i artista plàstica, és la creadora de les il·lustracions del còmic. Amb pròleg de Vanesa Freixa. El llibre està ecoeditat per Pol·len Edicions, compta amb la motxilla ecològica Bookdaper i compta amb el segell del Llibre Local.

 

SEGONA EDICIÓ DEL LLIBRE “EL RIU DE LES DONES”

SEGONA EDICIÓ DEL LLIBRE “EL RIU DE LES DONES”

Ara fa deu anys Jordi Suñé va publicar el llibre El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Es tracta d’un viatge etnogràfic amb una mirada de gènere, a través de la memòria oral de les àvies, que ens descobreix un Pirineu en procés de transformació. Les padrines prenen la paraula per explicar, a través de converses tranquil·les, com havia estat la seva vida quotidiana, la seva infància, la joventut i la vida adulta. El treball de la terra, els animals, les festes, les tradicions i els costums omplen les pàgines d’un treball que es llegeix de manera planera i ens ajuda a conèixer uns pobles i una manera de viure que s’ha transformat completament.

El riu de les dones recull les veus d’una vintena de padrines per descriure la vida quotidiana al Pirineu del segle XX. Les padrines entrevistades van néixer entre el 1912 i el 1952. Totes tenen en comú haver viscut un món rural d’alta muntanya en procés de canvi. Totes elles, però, tenen la seva pròpia visió i unes vides particulars. Més enllà d’una visió estàtica s’hi poden llegir detalls dels canvis socials viscuts. La perspectiva de les àvies serveix al lector per apropar-se a la part silenciada de la història, aquella perspectiva real i alhora, sovint, invisible: La casa, el treball, l’educació, l’alimentació, la higiene, la salut, la migració, l’economia domèstica, les festes, la gastronomia, etc. A través de les vides de les àvies ens podrem apropar a un territori conegut per tothom a nivell turístic però moltes vegades desconegut a nivell humà.

A través del llibre podem conèixer una societat en transició, una societat que fa molts anys que és en procés de transformació i que diu adéu a marxes forçades a aquella manera de viure ancestral, on les famílies treballaven per l’autosuficiència, on els productes es collien i s’elaboraven a l’entorn del nucli més proper. Les mirades nostàlgiques s’entrecreuen amb les valoracions positives dels avenços tecnològics i de benestar. Les seves paraules ens trencaran els esquemes dels que veiem la muntanya amb romanticisme. Parlarem de nosaltres, en definitiva, de com ens ha canviat les nostres vides la globalització, el progrés i els canvis accelerats que comporta.
Aquest treball es va desenvolupar els anys 2011 i 2012 gràcies a una beca concedida pel Centre d’Art i Natura de Farrera. Al pròleg de la segona edició podem llegir que l’autor es va “endinsar a les cases i les vides de la gent d’aquest país muntanyós i de pobles petits. Vaig intentar reflectir allò que havia escoltat, llegit, vist i viscut durant el treball de camp. El llibre es llegeix com una coral de veus farcida de records que parlen del cicle de la vida, del pas del temps, de les tradicions, de les festes i l’evolució de la vida quotidiana. En certa manera és un relat col·lectiu, divers, ple de matisos.”

La proposta va agradar, va tenir ressò i el llibre es va exhaurir. El Centre d’Art i Natura –Premi Nacional de Cultura 2020- ha volgut celebrar els seus 25 anys de vida reeditant aquest llibre. L’edició ha respectat el text original, actualitzant tan sols l’ortografia, amb l’objectiu de mantenir el testimoni etnogràfic d’un moment concret de la història d’aquest territori. Tant en la primera edició com en aquesta segona, la publicació ha rebut el suport del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

 

El Centre d’Art i Natura

El Centre d’Art i Natura de Farrera és una residència de treball per a artistes i investigadors d’arreu del món. Situat al cor dels Pirineus Catalans, al Pallars Sobirà, el poble de Farrera, a 1.360 metres d’alçada, gaudeix d’un entorn privilegiat i tranquil ideal per a la reflexió, la inspiració i la creativitat. Sigui individual o en grup, al CAN s’hi pot trobar bon ambient de treball i condicions adequades per a la realització de projectes creatius o d’investigació. El Centre d’Art i Natura (CAN) programa beques i intercanvis, cursos i seminaris, publicacions i edicions originals, i espectacles i presentacions.

El CAN de Farrera, Premi Nacional de Cultura 2020, és una iniciativa pública de desenvolupament local al servei de la creativitat i la recerca des de l’any 1996. Usant edificis de titularitat municipal, el CAN es gestiona a través de l’associació sense ànim de lucre Amics del Centre d’Art i
Natura de Farrera. La seva seu és a La Bastida s/n, 25595 Farrera (Pallars Sobirà), telf. 973 622106, correu-e: artinatura@farreracan.cat i web: www.farreracan.cat.

 

L’autor

Jordi Suñé és mestre, músic i antropòleg. Ha publicat diversos llibres de caire històric i etnogràfic com La Torredembarra republicana i federal (2008), Miquel Mestre Avinyó (2009), Parlen les àvies. Costums i Tradicions de Castellvell del Camp (2010), Visca Santa Rosalia! (2011), El Baix Gaià al segle XX (2018), Vots de poble (2021) i Creixell fa memòria (2022).
Contacte: antropologiaimes@gmail.com // www.elriu.cat

 

Les dades del llibre

Edita: Centre d’Art i Natura // Col·lecció: La Llosera // Direcció i coordinació de l’edició: Lluís Llobet // Disseny gràfic: Lluís Sabadell Artiga + Oriol Piferrer // Fotografia de la coberta: Felipe Valladares //

5es Jornades d’Art, Natura i Espiritualitat

Imatges, emergències i símbols. A propòsit de la sexifòlia

29 i 30 d’octubre de 2022

Amb

Aldo Cardoso
Júlia Carreras
Josep Maria Mallarach
Xavier Perarnau
Oriol Vilapuig
Assumpció Vilaseca

Quan l’home s’endinsa en els misteris de la Natura, els “fets de la Natura” esdevenen símbols transparents, revelant les energies divines i l’estat angelical que l’home caigut ha perdut, i que pot recuperar només per un moment, com ara quan està captivat per la bellesa de la música o d’una cara encisadora. En moments així, l’home oblida el seu ésser limitat, el seu somni individualista i participa en el somni còsmic, alliberant-se així de la presó de la seva pròpia ànima carnal.

Seyyed Hosein Nasr

 

Enguany articulem el programa de les Jornades d’Art Natura i Espiritualitat a Farrera a partir de la sexifòlia. A proposta de Silene, que el dia abans també organitza una jornada tècnica d’estudi sobre ella al Parc Natural de l’Alt Pirineu, sabrem del seu arrelament pirinenc, de les seves dimensions antropològiques i artístiques i sobretot del seu valor simbòlic.

A partir d’aquesta singular flor-símbol ens endinsarem en diversos aspectes de la capacitat de l’art per a reconnectar-nos amb la Natura i per fer perceptibles veritats espirituals més o menys explicites de les que aquesta és portadora. Coneixerem l’obra d’artistes que treballen amb aquests imaginaris, percebrem i aplicarem els principis de la geometria natural o sagrada i visitarem una església romànica que condensa aquest espectre d’imatges, intuïcions i sabers.

Esperem rebre aprenentatges per a les nostres vides i per a cohabitar millor a la Mare Terra.

‘La Pell’ de Marco Noris

Amb la inauguració el 23 de juny de 2019 de la rehabilitació arquitectònica de l’ermita de Santa Maria de la Serra,els pobles de la Coma de Burg han guanyat i disposen d’un singular i ampli espai factible d’acollir activitats culturals i també d’altres adients a la significació espiritual del recinte.

D’aleshores ençà, el Centre d’Art i Natura de Farrera hi ha dut a terme diverses accions i activitats. Una d’aquestes, ha estat la instal·lació artística que l’artista Marco Noris va realitzar amb motiu de la Festa del Cireral celebrada el diumenge 2 de maig de 2021. L’esmentada instal·lació, malgrat que per la seva concepció i fragilitat té un caràcter temporal i efímer, actualment encara està exposada i es pot visitar.

Col·locada a la llinda que separa la nau de l’absis, l’obra,consisteix en un gran llenç pintat que està penjat darrere de l’altar. La propietat translúcida del suport d’aquesta pintura,un paper molt prim i delicat, permet que la llum que entra per les espitlleres s’hi filtri i que aquesta actuï com un vitrall.

Les grans dimensions del llenç, i la multitud de contrastos i matisos que genera la llum quan traspua pels diferents tons del seu fosc cromatisme, donen a l’obra una colpidora i impactant expressivitat.

Les esmentades característiques i qualitats, i la interacció de l’obra amb la connotació sacra de l’espai on s’exposa, remet i propicia l’eclosió d’emocions i sentiments pregons i inefables.

L’eterna pugna i dialèctica entre la llum i la tenebra i les besllums, els clarobscurs, la lluminositat i les nits fosques dels nostres itineraris vitals i espirituals individuals i col·lectius,troben en aquesta obra de Marco Noris una explícita, aconseguida i rotunda plasmació plàstica.

Un aspecte rellevant d’aquesta intervenció artística és la seva adient i harmoniosa integració i interacció amb el lloc i l’espai que l’aixopluga,tant en l’àmbit físic com significatiu.

En relació a aquest darrer aspecte i pel que fa a l’ermita, testimoni silent de l’abandonament, de la guerra i de l’exili, amb la seva recent i reeixida rehabilitació, ens testifica la factibilitat de poder revertir la destrucció, i la intervenció de Marco Noris, ens fa palès que, darrera de les foscors, hi ha la llum.

Josep Mañà
Farrera, juny 2022

El CAN participa al festival d’art, ruralitat i agroecologia: TerraTecaTraca

El proper diumenge 21 de novembre s’inaugura el Festival TerraTecaTraca amb tot un programa d’activitats que aterra a Barcelona dins del marc de “Barcelona, capital mundial de l’alimentació sostenible 2021”.

El festival programa del festival recull el que s’ha generat a 7 residències al llarg dels darrers mesos, i a diferents zones rurals de Catalunya en les quals actors dels àmbits de la pagesia, ramaderia i pesca han interactuat amb artistes i científiques. Juntes han treballat en la producció d’una exposició itinerant i unes jornades de debat per reflexionar amb la ciutadania sobre el present i futur del món rural i els sistemes agroalimentaris davant dels canvis ambientals globals i sobre la defensa de la agroecologia i la sobirania alimentària.

Les activitats i inauguracions seran entre els dies 21 i 28 de novembre. Consulta aquí l’agenda completa

El Can presentarà el projecte “Ramats de la biodiversitat” els dilluns 22 i diumenge 28 a l’Atelier Güell

 

CAN: Ramats de biodiversitat     

El Centre Art i Natura de Farrera presenta, de la mà de l’artista visual Martina Manyà, acompanyada per les arqueologues Ariadna Nieto i Silvia Valenzuela i amb la complicitat del ramader Raimón de casa Besolí (Farrera), una reflexió sobre la conservació de la ramaderia per conservar la biodiversitat en les pastures d’alta muntanya

Imatges de la preparació del projecte Ramats per la biodiversitat

4es Jornades d’Art, Natura i Espiritualitat

La Terra és viva, la bellesa el seu llenguatge

 El que anomenem naturalesa és un poema ocult en meravellosos caràcters misteriosos 

Friedrich Schelling 

 

Si volem fugir de les catastròfiques conseqüències de la degradació ecològica, hem de reorientar la nostra atenció de la recerca del creixement econòmic vers la recerca de la bellesa. Hem de restablir la integritat de la comunitat biòtica, que és la Terra mateixa. 

Ho podem aconseguir honrant i celebrant la sublim bellesa de la natura,  reencantant el color, la llum, la màgia i el misteri de l’univers. 

Satish Kumar 

 La Terra és viva. No és mera matèria inerta, sinó vida, com nosaltres, que pertanyem a la Natura, i amb ella participem de l’Anima Mundi. 

Ens cal reinstaurar consciència primordial que la Natura, com la vida mateixa, és sagrada, i que la Mare Terra, en tant que ésser viu, és sàvia. Fer-ho ens durà a restablir la nostra pregona condició humana, i és l’única manera de revertir l’esfereïdora degradació ecològica. 

La Bellesa és el llenguatge de l’Univers. Necessitem recuperar la profunda capacitat de sentir el món en tota la seva essencialitat i meravella. L’art és una excepcional via de coneixement participatiu del misteriós substrat de tot. I en tant que mitjà de percepció i expressió que depassa els límits de la raó, l’experiència estètica fa dialogar l’infinit amb el que és finit, i constitueix així una constant i joiosa re-creació. 

Com diu Peter Hay, “les fonts d’un compromís verd no són, en primer lloc, teòriques, ni tampoc racionals. Són sobretot pre-racionals”. Retrobem-nos, doncs, amb la saviesa de la terra, restablim el sentit de la Bellesa del món. 

Xavier Perarnau i Josep Mañà 

PROGRAMA 

DISSABTE, 30 d’octubre (ECO)FILOSOFIA I POESIA 

10:00 

BENVINGUDA I PRESENTACIÓ 

Lluís Llobet, Director del CAN, amb Josep Mañà i Xavier Perarnau, organitzadors de les Jornades d’Art, Natura i Espiritualitat a Farrera 

10:15 

SENTIR EL MÓN. FILOSOFIA DE LA TERRA 

Sentir el món com un ésser viu, percebre’l sencer amb ment clara, saber-nos part d’un cosmos misteriós i bell… Aspectes d’un canvi de relació amb el temps en el que l’actitud contemplativa esdevé camí de coneixement i sanació. 

A càrrec d’Àngels Canadell, a l’aula del CAN 

11:45 

DESCANS 

12:00 

LA BELLESA, O L’ART I LA NATURA COM REVELACIÓ 

La percepció sensible, per la que rebem la realitat en les seves aparences, ens permet copsar també la seva essència. L’art, en plasmar l’infinit en el que és finit, esdevé (re)creació i via de (re)coneixement del misteriós substrat primordial de tot. 

A càrrec de Xavier Perarnau, en passejada a la Font del Camp i els prats de Les Comes. 

13:00 

TEMPS LLIURE 

14:00 

DINAR I DESCANS 

16:00 

POESIA: PARAULA I SILENCI DE LA TERRA 

La capacitat evocadora de la paraula poètica depassa els límits de la raó; dialogant amb el silenci, enriqueix la nostra comprensió i ens obre a la pregona recepció de la sacralitat de la Terra. 

A càrrec de Roger Canadell, en passejada conscient a Santa Eulalia d’Alendo. 

19:00 

TEMPS LLIURE 

20:30 

SOPAR 

DIUMENGE, 31 d’octubre LA SACRALITAT DE L’ESGUARD 

07:30 

BENVINGUDA AL NOU DIA (Activitat off) 

09:00 

ESMORZAR 

10:00 

LA SACRALITAT DE MIRAR 

La importància de com mirem i perquè. L’esguard contemplatiu i el compromís amb el real. Reflexions des de l’espiritualitat, l’ecologisme i l’art; des de la vivència del sufisme, el treball en l’àmbit interreligiós i l’experiència artística. 

A càrrec de Dídac P. Lagarriga, a l’aula del CAN 

12:00 

L’ERMITA DE MARE DE DÉU DE LA SERRA 

Visita contextualitzada a la restauració arquitectònica de Santa Maria de la Serra (Farrera) i la intervenció artística de Marco Norris. 

A càrrec de Josep Mañà, en passejada des de Farrera i tornant per Burg 

13:15 

TEMPS LLIURE 

14:00 

DINAR I DESCANS 

16:00 

CONTEMPLAR AMB UNA CÀMERA 

L’art videogràfic com vehicle de contemplació. Presentació i projecció d’obres d’Abu Ali (Toni Serra, In memoriam), que són un cant a la bellesa de la Terra i fan aprehensió de la dimensió transcendent de tot. 

A càrrec de Rosa Llop i Martina Millà a l’aula del CAN 

19:00 

TEMPS LLIURE 

20:30 

SOPAR i CASTANYADA 

El significat etnològic de la Castanyada i el dia Tots Sants, moment de l’any en què s’interrelacionen el món dels vius i el dels morts amb visites recíproques. 

A càrrec de Josep Mañà 

DILLUNS 1 de novembre INTERIORITZAR LA NATURA 

07:30 

BENVINGUDA AL NOU DIA (Activitat off) 

09:00 

ESMORZAR 

10:00 

PINTAR CAPELLES 

El temple exterior i l’interior, el temple religiós i el natural. Pintar capelles com acte d’internalització del transcendent i de la natura, i d’exteriorització de la indesxifrable intimitat. Matisse, Rothko, Scully, Moix… 

A càrrec de Josep Mañà i Xavier Perarnau, a l’aula del CAN 

12:00 

L’ESGLESIA DE SANT VICTOR 

Visita contextualitzada a la intervenció pictòrica de Santi Moix a l’església de Sant Victor de Seurí. 

A càrrec de Noemi Nus 

13:30 

DINAR I ACOMIADAMENT 

PONENTS 

Àngels Canadell: Filosofa (amb tesi doctoral sobre Raimon Panikkar), educadora i fundadora d’Uniterra. Treballa pel canvi de cosmovisió i en seu reflex en la transformació del paradigma educatiu, la cultura de la sostenibilitat i el diàleg intercultural. 

Roger Canadell: Doctor en Filologia Catalana. Professor d’Arts i Humanitats a la UOC i del Postgrau de Valors i Significats Espirituals de la Natura de la UdG. Dinamitza el taller «Poesia i natura» en el curs Natura i Espiritualitat d’El Miracle. 

Dídac P. Lagarriga: Escriptor, periodista, editor i traductor especialitzat en el diàleg intercultural i interreligiós. Ha publicat diversos llibres en català i castellà d’assaig, poesia, conte infantil i novel·la. 

Rosa Llop: Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Coordinadora dels Arxius OVNI – Observatori de Vídeo No Identificat. 

Josep Mañà: Dissenyador, etnògraf i pedagog. Ex-professor de Morfologia i de Projectes del Grau d’Art i Disseny de l’Escola Massana i del Postgrau de Valors i Significats Espirituals de la Natura de la UdG. Vicepresident de l’Associació d’Amics del CAN. 

Martina Millà: Historiadora de l’art i de l’arquitectura. Cap d’exposicions de la Fundació Joan Miró de Barcelona. 

Noemi Nus: Gestora de patrimoni cultural i responsable de la iniciativa Peperepep Cultural, que intenta revertir en el territori tot allò que l’art ens pot oferir. 

Xavier Perarnau: Amb estudis d’Antropologia i Filosofia, i amant de l’art i la muntanya, promou el coneixement i vivències relacionades amb la tríada Natura, Art i Espiritualitat. És Vicepresident de Silene i impulsa la iniciativa Esperit de Cura. 

 

INFORMACIÓ PRÀCTICA 

MATRICULA 

Dret d’assistència a les jornades per 125 € 

Places limitades, assignades per rigorós ordre de reserva. Ingresseu l’import en el compte ES07 21000228410200039939 i Envieu el comprovant a artinatura@farreracan.cat indicant ANE 2021 i el vostre nom i cognoms. 


ÀPATS I PERNOCTACIONS 

Àpats al Centre d’Art i Natura de Farrera: esmorzar 7€, dinar 14 € i sopar 15€ (+10% IVA) 

Per reservar pernoctacions i àpats, contacteu a Lluís Llobet: artinatura@farreracan.cat | 973622106 


MÉS INFORMACIÓ 

www.farreracan.cat 

Qüestions pràctiques: Lluís Llobet: artinatura@farreracan.cat | Telèfon: 973622106 

Contingut de les jornades: Xavier Perarnau: xavierperarnau@gmail.com | Telèfon: 650369688 


ORGANITZAT PER 

Josep Mañà i Xavier Perarnau pel Centre d’Art i Natura de Farrera. 

Amb el Suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya