Curs: Escriptura i Natura, per Raquel Picolo el 5 i 6 de setembre

Objectius:

  • Escoltar les paraules i les frases de la natura, com ressonen dintre teu i com les respons.
  • Analitzar i comentar les diferents presències de la natura en diverses obres literàries.
  • Escriure textos on la natura tingui un paper important.

Contingut:

  • Relació escriptor-natura.
  • L’escriptor romàntic i l’escriptor científic.
  • Els elements naturals com a materials literaris.
Nota: 
Allotjament i manutenció al Centre d’Art i Natura. Habitacions de 31 a 35€. Àpats: esm 7€, dinar 13€ i sopar 15€. Reserves al CAN: artinatura@farreracan.cat o bé al tel. 973622106 (+10% iva).
Professor:
Name Website Bio
Raquel Picolo
https://raquelpicolo.net/sobre-mi/

Horari: Dissabte, matí i tarda: de 10h a 13h i de 16 a 20h. Diumenge, matí: de 10h a 14h.

Matrícula: 135 € (residents Pallars Sobirà, 125 €). Pagament abans del 23 d’agost: 125 € i 115 residents Pallars Sobirà.

Informació i inscripcions: raquelpicolo3@gmail.com

Tenir temps a Farrera

No tens temps? T’agrada llegir però la rutina et fa acumular els llibres que compres? Nosaltres volem que tinguis temps per tu.

A Farrera podràs llegir-te els llibres que acabes de comprar. Alhora que gaudir de la gastronomia del l’Alt Pirineu i de la natura que ens envolta. Amb aquesta targeta tindràs accés a un exclusiu pack de lectura al nostre centre. 4 dies envoltada de natura i temps per tu. Truca’ns per reservar aquest exclusiu pack per tu

Residents del CAN

El CAN porta més de dues dècades donant suport a artistes catalans i internacionals en aquest poble d’alta muntanya ideal per a la creació. El Centre ha acollit intel·lectuals i creadors reconeguts entre ells.

Francesc Parcerisas
Begues, 1944

És professor del departament de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat vicedirector i cap del Departament de Traducció. Fou Vicepresident al Principat (1991-1997) i President (1998-1999) de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i ha estat director (1998 – 2004) i degà (2010 – 2016) de la Institució de les Lletres Catalanes. Alhora que ha traduít al català la famosa novel·la: El senyor dels anells.

Rebekah Clarckson

La ficció guardonada de Rebekah Clarkson ha estat publicat amplament, més recentment a Narracions d’australià Millor, Crítica de Llibre australià i Alguna cosa Especial, Alguna cosa Rar: Contes Excepcionals per Dones australianes (Inc. Negre).

Autora de ficció australiana, guanayodora de prestigiosos premis. La seva última novel·la; Barking Dogs ha estat desrita per la crítica com una des les grans primers novel·les de ficció d’un escriptor.

Alexandra Laudo

Barcelona, 1978

Alexandra Laudo [també utilitza el pseudònim; Heroínas de la Cultura] és un conservador independent basat a Barcelona.

Recentment ha vetllat la sèrie d’exhibició “La possibilitat d’una illa” a Espai 13, Fundació Miró, l’espectacle col·lectiu “Una fosca segura” a CaixaForum, amb feines dels cobraments de Fundació “la Caixa” i MACBA (en vista fins a gener 2019), i té co-vetllat el lloc-programa concret Composicions pel Cap de setmana de Galeria de la Barcelona. Dins 2015-2016 era una dels participants dins el curatorial programa de recerca CuratorLab (Kontsfack, Estocolm), on va desenvolupar Una història intel·lectual del rellotge, un performative curatorial projecta quins han estat presentats a Malongen – Nordiska Konstförbundet (Estocolm), Timelab (Ghant), L’*Iselp (Brussel·les), HalfHouse (Barcelona), Ciało i Umysł (Varsòvia), andriesse eyck galerie(Amsterdam), i Col·lectiu (Edimburg). Laudo Ha rebut diferent curatorial premis i beques de recerca, com el Terrassa Comissariat Premi, el BCN Producció Comissariat premi, la beca per Formació i Millora als camps d’art, filosofia i creativitat nova, el curatorial premi Comisart, per Fundació “la Caixa”, i molt recentment, el GAC Curatorship Premi. Escriu regularment sobre art i cultura contemporània per B-guiat i per l’andana crítica Un-Escriptori, ha estat editor i autor de diversos llibres, i ha contribuït assajos i textos crítics a publicacions diferents.

 
 
 
 
 
View this post on Instagram
 
 
 
 
 
 
 
 
 

#PUERTAS En muchas de sus esculturas, Robert Gober introduce alteraciones en objetos y elementos arquitectónicos ordinarios, convirtiendo a veces lo que nos es familiar en algo extraño, lo doméstico en algo inhóspito. La instalación “Corner Door and Doorframe” (2016), instalada en la torre dorada de la Fondazione Prada de Milán, podría ser un ejemplo de esta operación, aunque también lo es de la contraria, de la de convertir algo híbrido e incierto, como sería una esquina, en una estructura aparentemente más familiar y acogedora, como podría ser una puerta abierta, o más bien, una entrada sin obstáculo, una puerta sin puerta. “Corner Door and Doorframe” combina la familiaridad y la extrañeza, es puerta y esquina al mismo tiempo, y sólo tras entrar en ella, caminar y permanecer un rato al otro lado mirando hacia adelante podemos reconocer lo que queda atrás, o incluso dudar de si lo que queda está realmente detrás o delante. #puertas #portes #doors #robertgober #fondazioneprada #goldentowerprada

A post shared by Alexandra Laudo (@heroinas_de_la_cultura) on

Bianca Siu Davies

Hong Kong, 1987

Artista participant com a responsable en el Departament d’Art de diferents produccions de Hollywood, entre elles: SpiderMan: Homecoming; 2017, Sant Vicent o UN amic per Frank (amb Bill Murray).

Jaume Cabré

Barcelona, 1947

Va saltar amb força en el panorama literari internacional d’avui amb la novel·la Les veus del Pamano, i també amb les seves novel·les Fra Junoy o l’agonia dels sonsSenyoria i L’ombra de l’eunuc; també cal destacar el seu recull de contes Viatge d’hivern, l’obra de teatre Pluja seca, i els llibres d’assaig El sentit de la ficcióLa matèria de l’esperit i Les incerteses. Ha escrit guions televisius i cinematogràfics. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Aquest salt es va consolidar amb Jo confesso, la seva darrera novel·la, premiada amb el Prix Courrier International a la millor novel·la estrangera 2013 i el Premi Ciutat de Barcelona 2013 a la projecció internacional de la ciutat. És l’obra monumental que l’ha consolidat com el referent indiscutible dels autors catalans contemporanis.

Manel Forcano

Barcelona, 1968

Poeta i professor d’Hebreu i d’Arameu a la Universitat de Barcelona. La seva poesia, d’herència classicista i alhora d’una gran actualitat, ha estat molt ben considerada per la crítica per destil·lar una senzillesa que no defuig la complexitat dels conceptes ni els referents cultes. A partir de l’inicial Les mans descalces (1993) basteix una obra premiada en nombroses ocasions, amb el Josep M. López Picó, els Jocs Florals de Barcelona, el Carles Riba o el Miquel de Palol de poesia, entre d’altres.

Colm Tóibín

Irlanda, 1955

Escriptor i crític irlandès que ha guanyat nombrosos guardons per la seva obra literària. També és professor de Literatura comparada a la Universitat de Colúmbia. Va viure a Barcelona entre els anys 1975 i 1978, experiència de la qual van sorgir Homenatge a Barcelona (Columna, 2003) i El sur (Emecé, 2003). El seu retorn a Irlanda, l’any 1978, marca l’inici de la seva carrera periodística, que compaginà amb l’escriptura de viatges. Actualment escriu per a The New York Review of Books i la London Review of Books, entre altres publicacions.

Dolors Udina

Barcelona, 1953

Llicenciada en història contemporània per la Universitat de Barcelona, es professionalitzà com a traductora el 1987. És també professora associada de traducció de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1998. Ha traduït obres originals de l’anglès, entre molts altres, de Jean Rhys, Fred Uhlman, Raymond Carver, Toni Morrison, J.R.R. Tolkien, John Steinbeck, Charles Bukowski, Paul Bowles, Nadine Gordimer, Toni Morrison, John Banville, Ian McEwan (narrativa de ficció), E.M. Forster o Isaiah Berlin (assaig), i alguns reculls de poesia, com ara els Sonets del portuguès, d’Elisabeth Barret Browning, que l’han convertida en una de les principals autores de versions al català de la literatura i l’assaig del món anglòfon. El 2008 guanyà el Premi de Traducció Esther Benítez que atorga l’Associació Col·legial d’Escriptors per Diari d’un mal any, de John M. Coetzee, i el 2018 el premi Ciutat de Barcelona de traducció per la versió catalana d’Els dimonis de Loudun, d’Aldous Huxley, i la Creu de Sant Jordi.

Eulàlia Valldosera

Vilafranca del Penèdes, 1963

Durant la dècada dels vuitanta treballà en pintura, però progressivament incorporà la fotografia i el vídeo al seu treball. L’obra El melic del món (1990) significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció. Durant els anys noranta es decantà progressivament per les instal·lacions, en les quals recrea ambients domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos. També utilitza el seu propi cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre la identitat de la dona com a individu i com a ésser intel·lectual. Durant la dècada del 1990 presentà treballs en esdeveniments internacionals, com Manifesta 1 i la Biennal d’Istanbul (1997). L’any 2000 se n’exposà una mostra retrospectiva a Witte de With, de Rotterdam, present a la Fundació Tàpies de Barcelona al començament del 2001 i per la qual fou guardonada amb el Premi Nacional d’arts visuals concedit per la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 presentà una altra retrospectiva, al Museu Nacional de Arte Contemporáneo Reina Sofía, de Madrid, amb l’obra Alma Mater, una instal·lació monumental multicanal creada expressament per a aquesta ocasió. L’any següent, a la galeria Joan Prats de Barcelona presentà la vídeoinstal·lació Dependència mútua, sobre les desigualtats socials.

Nicola Lefanu

Essex, 1947

Nicola LeFanu va néixer en Wickham Bishops, Essex, Anglaterra, de William LeFanu i Elizabeth Maconchy (també compositora, més tard Dóna’m Elizabeth Maconchy). Va estudiar en St Hilda’s College, Oxford, abans de prendre una beca Harkness a Harvard. En 1972 va guanyar la beca Mendelssohn. Més tard es va convertir en Directora de Música en St Paul’s Girls ‘School (1975–77), va ensenyar en King’s College London (1977–1995, com a Professora, Professora Principal i Professora), i després Professora de Música en la Universitat de York on va ser Cap de Departament des de 1994 fins a 2001. Es va retirar de l’ensenyament en 2008.

En 1979 es va casar amb el compositor David Lumsdaine.

Va obtenir un Doctorat en Música de la Universitat de Londres en 1988 i posseeix doctorats honoraris de les Universitats de Durham i Aberdeen i de l’Open University. Ella és activa en molts aspectes de la professió musical, com a compositora, mestra i directora.

Feliu Formosa

Sabadell, 1934

Llicenciat en lletres. Fundà el Teatre Independent Català i el grup teatral Gil Vicente. Visqué un quant temps a Alemanya i s’ha destacat per la introducció a Catalunya de corrents teatrals foranis. Com a director escènic, cal remarcar L’encens i la carn (1965), sobre texts dels segles XV i XVI i Cel·la 44 (1970) sobre l’escriptor expressionista Ernst Toller. Publicà, amb Artur Quintana, una antologia alemanya de combat (A la paret, escrit amb guix, 1967) i l’obra teòrica d’orientació marxista Per una acció teatral (1971).

Una exposició a l’Arxiu de Sort visualitza les dones ramaderes d’avui

La mostra “Dones i muntanyes en moviment” explica una recerca sobre les històries de les dones ramaderes al Pirineu actual

El Centre d’Art i Natura i la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic utilitzarà diferents disciplines artístiques per tal de mostrar les realitats d’unes dones que són el pal de paller d’una societat de ramaderes, pageses i artesanes d’alta muntanya. Guardianes d’antics coneixements aquestes dones teixeixen noves relacions i projecten innovacions socioeconòmiques tot adaptant-se a una muntanya en moviment. Ara, l’Arxiu Comarcal de Sort acull el relat visual d’aquesta recerca antropològica.

L’exposició mostra els rostres de les ramaderes i ens parla de les seves maneres d’entendre i de viure el món com a dones pageses a l’alta muntanya al segle XXI.

La impulsora del projecte és Federica Ravera, llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Milano Bicocca, Itàlia, i doctora en Ciències Ambientals, en l’Especialitat d’Economia Ecològica per la Universitat Autònoma de Barcelona, Federica és actualment investigadora Juan de la Cierva i coordinadora del projecte AGATA “Agrifood systems, Gender And Transformational Adaptation: a systemic and intersectional approach applied in Mediterranean context”.

La seva experiència investigadora i el seu treball d’acció en col·laboració amb comunitats i organitzacions de base li ha dotat d’un perfil transdisciplinari, capaç de treballar amb enfocament i mètodes des de les ciències socials i naturals i d’integrar sistemes de coneixement locals i indígenes per estudiar la vulnerabilitat i adaptació dels sistemes agroalimentaris rurals al canvi global. Actualment, la seva línia de recerca està enfocada a l’anàlisi d’innovacions socio-institucionals, accions col·lectives i el paper del coneixement tradicional i local en l’adaptació als canvis ambientals, culturals i socioeconòmics globals, especialment en sistemes agrícoles i (silvo) pastorals del Mediterrani i d’alta muntanya (Andes i Himàlaia). Amb una perspectiva d’ecologia política feminista aplicada a estudis d’adaptació i resiliència, la seva recerca està orientada a la comprensió de les dinàmiques de poder que creen desigualtats, i de les condicions diferencials que creen noves oportunitats en les transformacions de sistemes socioecològics rurals.

L’exposició “Dones i Muntanya en Moviment” serà inaugurada amb una taula rodona, pica-pica i música el pròxim dia 6 de desembre de 2019 a les 18.30 h a l’Arxiu Comarcal de Sort (Carrer Joaquim Sostres). L’exposició restarà oberta del 6 de desembre de 2019 al 5 de gener de 2020. Amb l’horari següent: divendres i dissabtes de 17.00 h a 20.00 h, dimarts i diumenges de 10.00 h a 14.00 h.

L’exposició està composta de l’obra de ­les il·lustracions de les pallareses Vanesa Freixa, Cesca Gelabert i Rosa Vilalta. Les fotografies són de David Tarrasón i el còmic tot just en fase de creació és de Martina Manyà amb guió de Federica Ravera.

En paraules de Federica Ravera: “És un privilegi haver tingut l’oportunitat de caminar amb aquestes dones, treballar al seu costat al llarg de les estacions i escoltar-les davant del foc mentre m’explicaven com és el seu dia a dia: imatges, il·lustracions i un còmic retraten el seu sentir i viure. Les fotografies van acompanyades de breus relats de les dones que amb el seu testimoni volen donar a conèixer el valor d’aquest ofici tan antic, els canvis que ha experimentat i el seu futur. Reflexions que ens capturen i ens obliguen a canviar les ulleres amb què mirem aquest món rural d’alta muntanya en resistència, on encara sobreviuen les nostres arrels“.

Federica Ravera descriu també en el si de l’exposició la mateixa necessitat de portar al còmic la seva experiència al Pallars Sobirà: “El còmic té com a protagonista ÀGATA, una investigadora de la universitat que recull aquests relats caminant amb les dones per les muntanyes, xerrant amb elles al voltant del foc, o compartint dies de treball al llarg de les estacions. El guió té com a referent reflexions que vénen de l’eco-feminisme i que es tradueixen en una intenció de la investigadora de-construir qui té i d’on ve el coneixement. Sota un principi de reciprocitat amb les dones entrevistades i una proposta de viure en primera persona i a través del cos la vida d’aquestes dones pageses, comprenem millor les seves experiències diàries i els canvis als quals estan sotmeses”.

Comissariada per Lluís Llobet, l’exposició ha estat possible gràcies a l’Institut Català de la Dona, la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes AlimentarismOntanyanesAxa Research Fund, la Universitat de Vic i el Centre d’Art i Natura de Farrera.

Farrera

cursos

Escultura amb Enric Sant: 7 i 8 de març

 

View this post on Instagram

 

A bit dizzy… Wet clay.

A post shared by Enric Sant (@enricsant) on

Escriptura creativa amb Branca: 21-22 de març

notícies

Diari Segre dimecres 13 de novembre

PallarsDigital 19 de novembre de 2019

​”Isabel Barios finalitza la seva estada al Centre d’Art i Natura de Farrera”

https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/11986/isabel/barios/finalitza/seva/estada/al/centre/art/natura/farrera

LleidaDiari 26 de novembre de 2019 

“Un artista xilè farà del Centre d’Art i Natura de Farrera la seva llar durant un mes”

https://lleidadiari.cat/lleida/artista-xile-centre-art-natura-farrera-llar-durant-mes

RàdioSeu 27 de novembre de 2019

“Una exposició a l’Arxiu Comarcal de Sort explicarà una recerca sobre les històries de les dones ramaderes al Pirineu”

http://www.radioseu.cat/noticies/una-exposicio-a-larxiu-comarcal-de-sort-explicara-una-recerca-sobre-les-histories-de-les-dones-ramaderes-al-pirineu

La manyana 28 de novembre de 2019

“Una exposició a l’Arxiu comarcal de Sort explicarà una recerca sobre les històries de les dones ramaderes al Pirineu”

https://lamanyana.cat/comarques/public/article/una-exposicio-a-larxiu-comarcal-de-sort-explicara-una-recerca-sobre-les-histories-de-les-dones-rama/

PallarsDigital 28 de novembre de 2019

“Una exposició a l’Arxiu del Sobirà explicarà una recerca sobre les dones ramaderes al Pirineu”

https://www.naciodigital.cat/pallarsdigital/noticia/12032/exposicio/arxiu/sobira/explicara/recerca/sobre/dones/ramaderes/al/pirineu

Televisió de Lleida 30 de novembre de 2019

DiS 140. Isabel Barios

http://lleidatv.alacarta.cat/dis

Núvol, el digital de cultura 4 de desembre de 2019

La Capella: ens dirigim cap a llocs estranys

https://www.nuvol.com/art/la-capella-ens-dirigim-cap-a-llocs-estranys-71261

Ràdio Seu, 6 de desembre de 2019

L’entrevista del dia del 6/12/2019. Amb Federica Ravera

https://www.alacarta.radioseu.cat/#!/programs/entrevistadeldia/radioseu_podcast_6708

farrera

Som una residència de treball per a artistes i investigadors d’arreu del món. Un espai i un temps durant el qual pots, allunyat del teu entorn quotidià, gaudir del privilegi de concentrar-se únicament en la teva feina. 

Estem al Pallars Sobirà, concretament a Farrera un poble de 25 habitants que gaudeix d’un entorn privilegiat i tranquil ideal per a la reflexió, la inspiració i la creativitat. Els nostres 1360 metres d’altura marquen el paisatge i la vida del poble. 

El clima d’alta muntanya ens confereix boscos coníferes, prats que alimenten les pastures alpines, tarteres i camps de neu a l’hivern. La duresa del medi modela tots els aspectes de la vida, fent de Farrera un espai ideal per la reclusió i el pensament creatiu. 

El Centre d’Art i natura està equipat amb totes les comoditats per tal de no generar cap preocupació als seus visitants. Internet, còmodes tallers i una cuina que cada nit ofereix plats que exploren les possibilitats gstrònomiques de la comarca.

El Centre d’Art i Natura és una entitat sense ànim de lucre, que té la missió acollir artistes que puguin dur a terme un projecte de creació artística individual en unes condicions òptimes de concentració i productivitat. 

La natura que ens envolta ens inspira en oferir un edifici sostenible, menjar ecològic i de comerç just, alhora que la sana curiositat de l’home admirador del medi que l’envolta. 

D’on s’alimenta el centre?

La cuina que s’ofereix al Centre d’Art i Natura és un reflex dels nostres valors, per aquest motiu el Centre només compra en botigues de proximitat, sempre evitant les grans superfícies i cercant la qualitat del producte per sobre de tot. 

 

Les estades al CAN

El Centre d’Art i Natura és el lloc perfecte per ordenar idees, llegir, i poder saber el que és vol fer, escriure o pintar. Per aquest motiu hi trobareu espais idonis de treball, autonomia en el propi ritme diari i cap preocupació, ja que el Centre s’ocupa que tingueu menjar (s’ofereixen sopar diaris), calefacció i neteja. 

Aïllats dalt de la muntanya el resident no ha de preocupar-se per res més que poder realitzar allò que vol fer. 

Per estades mínimes d’un mes s’ofereixen serveis d’assessorament creatiu que permetin al resident treure el màxim profit de la seva estada. 

Què ofereix el Centre d’Art i Natura? 

Residències mensuals: 

  • Habitació privada
  • Espai de treball compartit durant la residència
  • Accés a espais comunitaris (cuina, banys, etc.)
  • Menjar (sopars a compte del chef Arnau Llobet i nevera sempre a punt)
  • Accés a tot l’equipament (taller de gravat, equip de gravació de so, projectors)
  • Possibilitat d’organitzar taller / debat a la residència
  • Promoció a través de les xarxes socials
  • Recursos humans i tècnics
  • Accés a la sala d’exposició d’Espai Cavallers / Espai Cuina La Seu / Sort
  • Connexions amb l’escena cultural de Catalunya
  • Publicat al catàleg anual de projectes en residència.

El valor de la residencia :         1740 € / 1 mes (sense beca) (35 euros per nit + 15 per dia del sopar + 300 al mes en concepte de manutenció).

Residències per trencar la rutina:

4 dies que inclouen sopars, llit i nevera plena:

225 euros amb un suplement de 160 euros per la parella. 

Residència Diària

35 euros per nit

15 per sopar

7 per dret a nevera

Hello world!

Welcome to WordPress. This is your first post. Edit or delete it, then start writing!

Francisco Navarrete realitza una obra plena d’interrogants a Farrera

L’artista xilè explora les preguntes que sorgeixen del contacte entre la societat i la natura en un context fronterer

L’artista Francisco Navarrete presenta aquest dissabte 14 a les 19.00 hores els seus treballs a raó de la Beca Art i Natura a la Creació de Residència artística que ofereix el Centre d’Art i Natura conjuntament amb La Panera de Lleida. 

Francisco Navarrete ha creat una obra a Farrera que explora les possibilitats plàstiques de la pissarra com a element que resumeix les contradiccions del ser humà en relació a la naturalesa. L’artista resumeix d’aquesta manera el seu treball: “En aquest sentit, les preguntes que m’impulsen són: és la frontera un lloc on les materialitats del context i els seus habitants es presenten en tensió, o és més aviat un lloc on totes dues materialitats –les expressions de l’entorn i la corporalitat dels habitants– es creuen i fonen com a agències canviants? Han estat les materialitats de l’alta muntanya utilitzades per a la construcció estètico-política d’un ordre territorial específic? Quins elements no humans han estat instrumentalitzats per a articular narratives “identitàries” en aquesta zona de contacte? Quines obertures de sentit ofereixen les porositats i temporalitats plegades en la materialitat de les muntanyes?”

L’acte pròpiament dit serà al mateix estudi de l’artista (Espai “Pau Alemany” de la Bastida). Francisco Navarrete presentarà el seu treball: “Interfaz Primitiva” i debatrà amb el públic de Farrera la seva obra. L’esdeveniment permetrà d’entendre la dimensió teòrica d’unes peces expressades plàsticament. Així Navarrete sublima el càstig dels eons a la pissarra per convertir-lo en l’expressió d’un dubte.

L’artista becat ha realitzat la seva residència en col·laboració amb el dissenyador gràfic Andrés Gallardo, qui ha ajudat a l’artista en la realització del projecte.

La Beca Art i Natura a la Creació es concedeix anualment a dos artistes internacionals amb projectes relacionats amb el patrimoni natural/cultural d’alta muntanya. Aquesta és la 4a edició d’una beca que concedeixen conjuntament el Centre d’Art La Panera de Lleida i el Centre d’Art i Natura de Farrera, amb la col·laboració del Centro de Arte y Naturaleza d’Osca i el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.

Enguany els artistes guanyadors han estat la catalana Isabel Barios i el xilè Francisco Navarrete.

Francisco Navarrete Sitja (1986, Xile), és Llicenciat en Arts i Màster en Arts Visuals de la Universitat de Xile. Actualment, ha estat becari del Museu d’Art Contemporani de Barcelona MACBA per a cursar el Programa d’Estudis Independents PEI (2017-18). Des del 2015 treballa i viu entre Santiago de Xile i Espanya. Com a artista ha exposat al LOOP Barcelona; BilbaoArte; Casa de les Américas (Cuba); Athens Video Art Festival (Grècia); Centre Cultural Palacio la Moneda (Xile); La Petite Mort Gallery (Canadà); Biennal de la Imatge en Moviment (Argentina) i la Galeria BECH (Xile), entre altres.