Avui el Centre d’Art i Natura ha fet pública la seva programació pel mes de març. L’últim mes d’hivern estarà dedicat a la fotografia documental de la mà de Jordi Oliver i a l’escriptura creativa amb el grup editor de Revista Branca. Dues propostes que volen apropar el fet creatiu al Pallars Sobirà.
El Centre d’Art i Naturaamb la nova programació d’enguany té la voluntat d’oferir dos cursos al mes.D’aquesta manera tan el Pallars Sobirà com el públic de més enllà es podrà beneficiar de l’oportunitat que representa la formació no reglada que oferim des de Farrera. Alhora, amb aquestes activitats ajudem a fer descobrir una experiència única que combina cultura, gastronomia i natura.
Els cursos seran circumscrits al cap de setmana. El centre oferirà allotjament de divendres a diumenge, així com serveis de manutenció completa tot inclòs en el preu. Un servei que estarà a càrrec del cuiner Arnau Llobet què seguirà oferint plats d’alta gastronomia amb productes locals de la Cooperativa del Pallars de Sort, el supermercat Plus Fresc i diverses botigues amb productes de proximitat del Pallars Sobirà i comarques de ponent.
Fotografiar en un ambient privilegiat
El curs; Fotografiar el Silenci, serà el primer de la temporada. Es durà a terme entre el 14 i el 15 de març i serà conduït per Jordi Oliver. El fotògraf internacional és Màster en Fotoperiodisme per l’International Center of Photography de Nova York. Alhora que gaudeix d’una llarga carrera en la fotografia documental, publicitària i periodística, des de fa uns quants anys que viu a l’Alt Pirineu.
El sentit del curs
La capacitat de la fotografia és evocadora, consisteix a portar a la nostra ment sensacions, fins i tot olfactives i tàctils i no només visuals, funcionant per analogia, substituint la imatge captada per un record que hem guardat en la nostra ment per anys fins i tot millorant gràcies a l’aportació de petits detalls. Els detalls romanien en el nostre subconscient entre llums i ombres, potser mai no havien estat percebuts però ara, gràcies a la materialització de la imatge, els recuperem a través de la llum, el moviment congelat, el somriure atrapat, una mirada i el silenci respectuós d’aquell instant.
Aquest taller us vol endinsar en el món de la poesia fotogràfica a través de la mirada del fotògraf- poeta Josef Sudek, les seves imatges ens serviran com a referent i com a fil conductor d’aquest taller. Durant aquest cap de setmana tindreu l’oportunitat de fotografiar el silenci de les coses i buscar en el vostre interior allò que us produeix silenci.
Escriure de forma creativa
La Revista Branca és una revista que publica creació literària inèdita en català. El seu nucli editorial format per Irene Pujades, Júlia Bacardit i Irene Selvaggi, gaudeix del suport de l’editorial Males Herbes.
El curs Contes: llegir-los, escriure’ls i editar-los vol ser una aproximació a la creació literària que es descriu de la següent manera: Quin és l’esquelet d’un conte? Com podem argumentar que un final és precipitat o que un diàleg és poc creïble? L’objectiu d’aquest curs és acostar-nos a l’edició de contes: aprendre a llegir-los de manera analítica i tenir les eines per editar-los i millorar-los. En una primera sessió es donaran els fonaments teòrics per analitzar relats curts a partir de quatre exemples: de Grace Paley, de Lydia Davis, d’Alice Munro i de Lucia Berlin. A partir d’aquest bagatge teòric, la segona sessió consistirà en la creació individual d’un conte breu que podrà ser elogiat o trinxat pels mateixos assistents, sempre que els comentaris s’emparin en els criteris que hem treballat.
Preu:
270 euros que ho inclouen tot: allotjament (de divendres a diumenge), els àpats i la matrícula.
No tens temps? T’agrada llegir però la rutina et fa acumular els llibres que compres? Nosaltres volem que tinguis temps per tu.
A Farrera podràs llegir-te els llibres que acabes de comprar. Alhora que gaudir de la gastronomia del l’Alt Pirineu i de la natura que ens envolta. Amb aquesta targeta tindràs accés a un exclusiu pack de lectura al nostre centre. 4 dies envoltada de natura i temps per tu. Truca’ns per reservar aquest exclusiu pack per tu
El CAN porta més de dues dècades donant suport a artistes catalans i internacionals en aquest poble d’alta muntanya ideal per a la creació. El Centre ha acollit intel·lectuals i creadors reconeguts entre ells.
Francesc Parcerisas Begues, 1944
És professor del departament de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat vicedirector i cap del Departament de Traducció. Fou Vicepresident al Principat (1991-1997) i President (1998-1999) de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i ha estat director (1998 – 2004) i degà (2010 – 2016) de la Institució de les Lletres Catalanes. Alhora que ha traduít al català la famosa novel·la: El senyor dels anells.
Rebekah Clarckson
La ficció guardonada de Rebekah Clarkson ha estat publicat amplament, més recentment a Narracions d’australià Millor, Crítica de Llibre australià i Alguna cosa Especial, Alguna cosa Rar: Contes Excepcionals per Dones australianes (Inc. Negre).
Autora de ficció australiana, guanayodora de prestigiosos premis. La seva última novel·la; Barking Dogs ha estat desrita per la crítica com una des les grans primers novel·les de ficció d’un escriptor.
Alexandra Laudo
Barcelona, 1978
Alexandra Laudo [també utilitza el pseudònim; Heroínas de la Cultura] és un conservador independent basat a Barcelona.
Recentment ha vetllat la sèrie d’exhibició “La possibilitat d’una illa” a Espai 13, Fundació Miró, l’espectacle col·lectiu “Una fosca segura” a CaixaForum, amb feines dels cobraments de Fundació “la Caixa” i MACBA (en vista fins a gener 2019), i té co-vetllat el lloc-programa concret Composicions pel Cap de setmana de Galeria de la Barcelona. Dins 2015-2016 era una dels participants dins el curatorial programa de recerca CuratorLab (Kontsfack, Estocolm), on va desenvolupar Una història intel·lectual del rellotge, un performative curatorial projecta quins han estat presentats a Malongen – Nordiska Konstförbundet (Estocolm), Timelab (Ghant), L’*Iselp (Brussel·les), HalfHouse (Barcelona), Ciało i Umysł (Varsòvia), andriesse eyck galerie(Amsterdam), i Col·lectiu (Edimburg). Laudo Ha rebut diferent curatorial premis i beques de recerca, com el Terrassa Comissariat Premi, el BCN Producció Comissariat premi, la beca per Formació i Millora als camps d’art, filosofia i creativitat nova, el curatorial premi Comisart, per Fundació “la Caixa”, i molt recentment, el GAC Curatorship Premi. Escriu regularment sobre art i cultura contemporània per B-guiat i per l’andana crítica Un-Escriptori, ha estat editor i autor de diversos llibres, i ha contribuït assajos i textos crítics a publicacions diferents.
Artista participant com a responsable en el Departament d’Art de diferents produccions de Hollywood, entre elles: SpiderMan: Homecoming; 2017, Sant Vicent o UN amic per Frank (amb Bill Murray).
Jaume Cabré
Barcelona, 1947
Va saltar amb força en el panorama literari internacional d’avui amb la novel·la Les veus del Pamano, i també amb les seves novel·les Fra Junoy o l’agonia dels sons, Senyoria i L’ombra de l’eunuc; també cal destacar el seu recull de contes Viatge d’hivern, l’obra de teatre Pluja seca, i els llibres d’assaig El sentit de la ficció, La matèria de l’esperit i Les incerteses. Ha escrit guions televisius i cinematogràfics. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Aquest salt es va consolidar amb Jo confesso, la seva darrera novel·la, premiada amb el Prix Courrier International a la millor novel·la estrangera 2013 i el Premi Ciutat de Barcelona 2013 a la projecció internacional de la ciutat. És l’obra monumental que l’ha consolidat com el referent indiscutible dels autors catalans contemporanis.
Manel Forcano
Barcelona, 1968
Poeta i professor d’Hebreu i d’Arameu a la Universitat de Barcelona. La seva poesia, d’herència classicista i alhora d’una gran actualitat, ha estat molt ben considerada per la crítica per destil·lar una senzillesa que no defuig la complexitat dels conceptes ni els referents cultes. A partir de l’inicial Les mans descalces (1993) basteix una obra premiada en nombroses ocasions, amb el Josep M. López Picó, els Jocs Florals de Barcelona, el Carles Riba o el Miquel de Palol de poesia, entre d’altres.
Colm Tóibín
Irlanda, 1955
Escriptor i crític irlandès que ha guanyat nombrosos guardons per la seva obra literària. També és professor de Literatura comparada a la Universitat de Colúmbia. Va viure a Barcelona entre els anys 1975 i 1978, experiència de la qual van sorgir Homenatge a Barcelona (Columna, 2003) i El sur (Emecé, 2003). El seu retorn a Irlanda, l’any 1978, marca l’inici de la seva carrera periodística, que compaginà amb l’escriptura de viatges. Actualment escriu per a The New York Review of Books i la London Review of Books, entre altres publicacions.
Dolors Udina
Barcelona, 1953
Llicenciada en història contemporània per la Universitat de Barcelona, es professionalitzà com a traductora el 1987. És també professora associada de traducció de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1998. Ha traduït obres originals de l’anglès, entre molts altres, de Jean Rhys, Fred Uhlman, Raymond Carver, Toni Morrison, J.R.R. Tolkien, John Steinbeck, Charles Bukowski, Paul Bowles, Nadine Gordimer, Toni Morrison, John Banville, Ian McEwan (narrativa de ficció), E.M. Forster o Isaiah Berlin (assaig), i alguns reculls de poesia, com ara els Sonets del portuguès, d’Elisabeth Barret Browning, que l’han convertida en una de les principals autores de versions al català de la literatura i l’assaig del món anglòfon. El 2008 guanyà el Premi de Traducció Esther Benítez que atorga l’Associació Col·legial d’Escriptors per Diari d’un mal any, de John M. Coetzee, i el 2018 el premi Ciutat de Barcelona de traducció per la versió catalana d’Els dimonis de Loudun, d’Aldous Huxley, i la Creu de Sant Jordi.
Eulàlia Valldosera
Vilafranca del Penèdes, 1963
Durant la dècada dels vuitanta treballà en pintura, però progressivament incorporà la fotografia i el vídeo al seu treball. L’obra El melic del món (1990) significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció. Durant els anys noranta es decantà progressivament per les instal·lacions, en les quals recrea ambients domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos. També utilitza el seu propi cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre la identitat de la dona com a individu i com a ésser intel·lectual. Durant la dècada del 1990 presentà treballs en esdeveniments internacionals, com Manifesta 1 i la Biennal d’Istanbul (1997). L’any 2000 se n’exposà una mostra retrospectiva a Witte de With, de Rotterdam, present a la Fundació Tàpies de Barcelona al començament del 2001 i per la qual fou guardonada amb el Premi Nacional d’arts visuals concedit per la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 presentà una altra retrospectiva, al Museu Nacional de Arte Contemporáneo Reina Sofía, de Madrid, amb l’obra Alma Mater, una instal·lació monumental multicanal creada expressament per a aquesta ocasió. L’any següent, a la galeria Joan Prats de Barcelona presentà la vídeoinstal·lació Dependència mútua, sobre les desigualtats socials.
Nicola Lefanu
Essex, 1947
Nicola LeFanu va néixer en Wickham Bishops, Essex, Anglaterra, de William LeFanu i Elizabeth Maconchy (també compositora, més tard Dóna’m Elizabeth Maconchy). Va estudiar en St Hilda’s College, Oxford, abans de prendre una beca Harkness a Harvard. En 1972 va guanyar la beca Mendelssohn. Més tard es va convertir en Directora de Música en St Paul’s Girls ‘School (1975–77), va ensenyar en King’s College London (1977–1995, com a Professora, Professora Principal i Professora), i després Professora de Música en la Universitat de York on va ser Cap de Departament des de 1994 fins a 2001. Es va retirar de l’ensenyament en 2008.
En 1979 es va casar amb el compositor David Lumsdaine.
Va obtenir un Doctorat en Música de la Universitat de Londres en 1988 i posseeix doctorats honoraris de les Universitats de Durham i Aberdeen i de l’Open University. Ella és activa en molts aspectes de la professió musical, com a compositora, mestra i directora.
Feliu Formosa
Sabadell, 1934
Llicenciat en lletres. Fundà el Teatre Independent Català i el grup teatral Gil Vicente. Visqué un quant temps a Alemanya i s’ha destacat per la introducció a Catalunya de corrents teatrals foranis. Com a director escènic, cal remarcar L’encens i la carn (1965), sobre texts dels segles XV i XVI i Cel·la 44 (1970) sobre l’escriptor expressionista Ernst Toller. Publicà, amb Artur Quintana, una antologia alemanya de combat (A la paret, escrit amb guix, 1967) i l’obra teòrica d’orientació marxista Per una acció teatral (1971).
El Centre d’Art i Natura és el lloc perfecte per ordenar idees, llegir, i poder saber el que és vol fer, escriure o pintar. Per aquest motiu hi trobareu espais idonis de treball, autonomia en el propi ritme diari i cap preocupació, ja que el Centre s’ocupa que tingueu menjar (s’ofereixen sopar diaris), calefacció i neteja.
Aïllats dalt de la muntanya el resident no ha de preocupar-se per res més que poder realitzar allò que vol fer.
Per estades mínimes d’un mes s’ofereixen serveis d’assessorament creatiu que permetin al resident treure el màxim profit de la seva estada.
Què ofereix el Centre d’Art i Natura?
Residències mensuals:
Habitació privada
Espai de treball compartit durant la residència
Accés a espais comunitaris (cuina, banys, etc.)
Menjar (sopars a compte del chef Arnau Llobet i nevera sempre a punt)
Accés a tot l’equipament (taller de gravat, equip de gravació de so, projectors)
Possibilitat d’organitzar taller / debat a la residència
Promoció a través de les xarxes socials
Recursos humans i tècnics
Accés a la sala d’exposició d’Espai Cavallers / Espai Cuina La Seu / Sort
Connexions amb l’escena cultural de Catalunya
Publicat al catàleg anual de projectes en residència.
El valor de la residencia : 1740 € / 1 mes (sense beca) (35 euros per nit + 15 per dia del sopar + 300 al mes en concepte de manutenció).
Residències per trencar la rutina:
4 dies que inclouen sopars, llit i nevera plena:
225 euros amb un suplement de 160 euros per la parella.
El Centre d’Art i Natura i la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic utilitzarà diferents disciplines artístiques per tal de mostrar les realitats d’unes dones que són el pal de paller d’una societat de ramaderes, pageses i artesanes d’alta muntanya. Guardianes d’antics coneixements aquestes dones teixeixen noves relacions i projecten innovacions socioeconòmiques tot adaptant-se a una muntanya en moviment. Ara, l’Arxiu Comarcal de Sort acull el relat visual d’aquesta recerca antropològica.
L’exposició mostra els rostres de les ramaderes i ens parla de les seves maneres d’entendre i de viure el món com a dones pageses a l’alta muntanya al segle XXI.
La impulsora del projecte és Federica Ravera, llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Milano Bicocca, Itàlia, i doctora en Ciències Ambientals, en l’Especialitat d’Economia Ecològica per la Universitat Autònoma de Barcelona, Federica és actualment investigadora Juan de la Cierva i coordinadora del projecte AGATA “Agrifood systems, Gender And Transformational Adaptation: a systemic and intersectional approach applied in Mediterranean context”.
La seva experiència investigadora i el seu treball d’acció en col·laboració amb comunitats i organitzacions de base li ha dotat d’un perfil transdisciplinari, capaç de treballar amb enfocament i mètodes des de les ciències socials i naturals i d’integrar sistemes de coneixement locals i indígenes per estudiar la vulnerabilitat i adaptació dels sistemes agroalimentaris rurals al canvi global. Actualment, la seva línia de recerca està enfocada a l’anàlisi d’innovacions socio-institucionals, accions col·lectives i el paper del coneixement tradicional i local en l’adaptació als canvis ambientals, culturals i socioeconòmics globals, especialment en sistemes agrícoles i (silvo) pastorals del Mediterrani i d’alta muntanya (Andes i Himàlaia). Amb una perspectiva d’ecologia política feminista aplicada a estudis d’adaptació i resiliència, la seva recerca està orientada a la comprensió de les dinàmiques de poder que creen desigualtats, i de les condicions diferencials que creen noves oportunitats en les transformacions de sistemes socioecològics rurals.
L’exposició “Dones i Muntanya en Moviment” serà inaugurada amb una taula rodona, pica-pica i música el pròxim dia 6 de desembre de 2019 a les 18.30 h a l’Arxiu Comarcal de Sort (Carrer Joaquim Sostres). L’exposició restarà oberta del 6 de desembre de 2019 al 5 de gener de 2020. Amb l’horari següent: divendres i dissabtes de 17.00 h a 20.00 h, dimarts i diumenges de 10.00 h a 14.00 h.
L’exposició està composta de l’obra de les il·lustracions de les pallareses Vanesa Freixa, Cesca Gelabert i Rosa Vilalta. Les fotografies són de David Tarrasón i el còmic tot just en fase de creació és de Martina Manyà amb guió de Federica Ravera.
En paraules de Federica Ravera: “És un privilegi haver tingut l’oportunitat de caminar amb aquestes dones, treballar al seu costat al llarg de les estacions i escoltar-les davant del foc mentre m’explicaven com és el seu dia a dia: imatges, il·lustracions i un còmic retraten el seu sentir i viure. Les fotografies van acompanyades de breus relats de les dones que amb el seu testimoni volen donar a conèixer el valor d’aquest ofici tan antic, els canvis que ha experimentat i el seu futur. Reflexions que ens capturen i ens obliguen a canviar les ulleres amb què mirem aquest món rural d’alta muntanya en resistència, on encara sobreviuen les nostres arrels“.
Federica Ravera descriu també en el si de l’exposició la mateixa necessitat de portar al còmic la seva experiència al Pallars Sobirà: “El còmic té com a protagonista ÀGATA, una investigadora de la universitat que recull aquests relats caminant amb les dones per les muntanyes, xerrant amb elles al voltant del foc, o compartint dies de treball al llarg de les estacions. El guió té com a referent reflexions que vénen de l’eco-feminisme i que es tradueixen en una intenció de la investigadora de-construir qui té i d’on ve el coneixement. Sota un principi de reciprocitat amb les dones entrevistades i una proposta de viure en primera persona i a través del cos la vida d’aquestes dones pageses, comprenem millor les seves experiències diàries i els canvis als quals estan sotmeses”.
Comissariada per Lluís Llobet, l’exposició ha estat possible gràcies a l’Institut Català de la Dona, la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris, mOntanyanes, Axa Research Fund, la Universitat de Vic i el Centre d’Art i Natura de Farrera.
Isabel Barios (Lleida, 1991) Artista lleidatana que analitza en el seu treball aspectes de la memòria, les relacions de l’individu amb elements bàsics com la llum i l’aigua; el seu treball té un important component poètic, en què planteja analogies entre realitat i ficció. Aquest 2019 va obtenir el Premi Embarrat – Museu Trepat , i ha obtingut també una de les beques en residència La Panera-CAN.
El seu projecte “L’aigua que murmura/ encants me conta” parteix d’un diàleg íntim amb el paisatge. D’aquesta manera l’artista retrata elements en un principi innocus, per tal d’afegir-hi significat amb els relats de les persones que l’han habitat. Com diu na Isabel; “La meva padrina, quan jo era petita, em va explicar que els secrets s’han de dir a la terra fent-hi un forat i evocant-lo allà”.
Francisco Navarrete (Xile, 1986) arribarà al centre la següent setmana per realitzar el seu projecte artístic “La interfaz primitiva” en el si de la beca ‘Art i Natura a la Creació 2019’.
La Beca Art i Natura a la Creació es concedeix anualment a dos artistes internacionals amb projectes relacionats amb el patrimoni natural/cultural d’alta muntanya. Aquesta és la 4ta edició d’una beca que concedeixen conjuntament el Centre d’Art La Panera de Lleida i el Centre d’Art i Natura de Farrera, amb la col·laboració del Centro de Arte y Naturaleza d’Osca i el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.
Enguany els artistes guanyadors han estat la catalana Isabel Barios i el xilè Francisco Navarrete.
Dimecres dia 1 de març de 2017, al Centre d’Art La Panera de Lleida, a les 19h., s’inaugura l’exposició dels artistes, Eulàlia Valldosera i Martin Llavaneras, com a resultat de la seva estada al Centre d’Art i Natura. L’Eulàlia i el Martín han estat els guanyadors de la “Beca Art i Natura a la Creació 2016″ i han estat també convidats a participar al festival d’art ambiental d’octubre, l'”Aplec Saó: Arts i Natura a l’Alt Pirineu”. Aquesta Beca a la Creació des de l’any passat es convoca conjuntament amb el Centre d’Art La Panera i rep el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
L’exposició consta d’un vídeo de l’artista penedesenca Valldosera anomenat “Plastic mantra. Cantic guaridor per a les aigües del mar l’illa de Capri” (realitzat a cavall de Farrera i de l’illa italiana). És un autèntic poema visual carregat de bellesa i sensualitat on la veu i la llum juguen guaridores.
La instal·lació del lleidatà Llavaneras es titula “Humus recalls curvatures” i reflexiona sobre la degradació dels materials orgànics i artificials fent dialogar les llavors de verdana amb els teixits o els líquens i brancatges amb el cautxú. Tot plegat presentat sobre estructures de ferro forjat.
L’exposició romandrà oberta fins el 30 d’abril. A més, el diumenge 19 de març, a les 12h del migdia hi haurà una sessió oberta amb els artistes.
Text de la Panera
Martín Llavaneras
HUMUS RECALLS CURVATURES
La instal·lació de Martin Llavaneras funciona com un assaig formal i conceptual que, a través de múltiples capes, ens porta a reflexionar sobre com els homes negociem amb la natura com a font de primeres matèries, i com la natura registra sostraccions, rastres, addicions i restitucions. Una cadena de causes i efectes que en molts casos millora les nostres vides, però que també genera l’esgotament dels recursos i l’empobriment del nostre entorn. D’aquí sorgeix la necessitat de trobar eines de regeneració contingudes en la mateixa natura, com poden ser la polvorització d’extractes de plantes o la gran resistència que observem en els líquens com a organismes que proliferen en les condicions més adverses.
Eulalia Valldosera
PLASTIC MANTRA
Cant guaridor per a les aigües del mar i l’illa de Capri guiat per la Sibil·la cumana que viu als Camps Ardents, a la vora de Nàpols, i al centre del meu cor, prop de totes aquelles forces subtils i naturals amb qui he cocreat els camins per les seves terres, el vídeo i el mantell, com a ofrenes als seus missatges de llum.
Martín Llavaneras i Eulalia Valldosera han gaudit durant l’any 2016 de dues beques de residència i producció al Centre d’Art i Natura de Farrera.
Sessió oberta amb els artistes: Diumenge 19 de març a les 12:00h
Aquest lloc web utilitza cookies per millorar la vostra experiència. Suposarem que està bé amb això, però podeu desactivar-ho si voleu. Llegir mésCookie settingsACCEPTO
Política de privacitat i de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these cookies, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may have an effect on your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
