Residents del CAN

El CAN porta més de dues dècades donant suport a artistes catalans i internacionals en aquest poble d’alta muntanya ideal per a la creació. El Centre ha acollit intel·lectuals i creadors reconeguts entre ells.

Francesc Parcerisas
Begues, 1944

És professor del departament de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la qual ha estat vicedirector i cap del Departament de Traducció. Fou Vicepresident al Principat (1991-1997) i President (1998-1999) de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, i ha estat director (1998 – 2004) i degà (2010 – 2016) de la Institució de les Lletres Catalanes. Alhora que ha traduít al català la famosa novel·la: El senyor dels anells.

Rebekah Clarckson

La ficció guardonada de Rebekah Clarkson ha estat publicat amplament, més recentment a Narracions d’australià Millor, Crítica de Llibre australià i Alguna cosa Especial, Alguna cosa Rar: Contes Excepcionals per Dones australianes (Inc. Negre).

Autora de ficció australiana, guanayodora de prestigiosos premis. La seva última novel·la; Barking Dogs ha estat desrita per la crítica com una des les grans primers novel·les de ficció d’un escriptor.

Alexandra Laudo

Barcelona, 1978

Alexandra Laudo [també utilitza el pseudònim; Heroínas de la Cultura] és un conservador independent basat a Barcelona.

Recentment ha vetllat la sèrie d’exhibició “La possibilitat d’una illa” a Espai 13, Fundació Miró, l’espectacle col·lectiu “Una fosca segura” a CaixaForum, amb feines dels cobraments de Fundació “la Caixa” i MACBA (en vista fins a gener 2019), i té co-vetllat el lloc-programa concret Composicions pel Cap de setmana de Galeria de la Barcelona. Dins 2015-2016 era una dels participants dins el curatorial programa de recerca CuratorLab (Kontsfack, Estocolm), on va desenvolupar Una història intel·lectual del rellotge, un performative curatorial projecta quins han estat presentats a Malongen – Nordiska Konstförbundet (Estocolm), Timelab (Ghant), L’*Iselp (Brussel·les), HalfHouse (Barcelona), Ciało i Umysł (Varsòvia), andriesse eyck galerie(Amsterdam), i Col·lectiu (Edimburg). Laudo Ha rebut diferent curatorial premis i beques de recerca, com el Terrassa Comissariat Premi, el BCN Producció Comissariat premi, la beca per Formació i Millora als camps d’art, filosofia i creativitat nova, el curatorial premi Comisart, per Fundació “la Caixa”, i molt recentment, el GAC Curatorship Premi. Escriu regularment sobre art i cultura contemporània per B-guiat i per l’andana crítica Un-Escriptori, ha estat editor i autor de diversos llibres, i ha contribuït assajos i textos crítics a publicacions diferents.

 
 
 
 
 
View this post on Instagram
 
 
 
 
 
 
 
 
 

#PUERTAS En muchas de sus esculturas, Robert Gober introduce alteraciones en objetos y elementos arquitectónicos ordinarios, convirtiendo a veces lo que nos es familiar en algo extraño, lo doméstico en algo inhóspito. La instalación “Corner Door and Doorframe” (2016), instalada en la torre dorada de la Fondazione Prada de Milán, podría ser un ejemplo de esta operación, aunque también lo es de la contraria, de la de convertir algo híbrido e incierto, como sería una esquina, en una estructura aparentemente más familiar y acogedora, como podría ser una puerta abierta, o más bien, una entrada sin obstáculo, una puerta sin puerta. “Corner Door and Doorframe” combina la familiaridad y la extrañeza, es puerta y esquina al mismo tiempo, y sólo tras entrar en ella, caminar y permanecer un rato al otro lado mirando hacia adelante podemos reconocer lo que queda atrás, o incluso dudar de si lo que queda está realmente detrás o delante. #puertas #portes #doors #robertgober #fondazioneprada #goldentowerprada

A post shared by Alexandra Laudo (@heroinas_de_la_cultura) on

Bianca Siu Davies

Hong Kong, 1987

Artista participant com a responsable en el Departament d’Art de diferents produccions de Hollywood, entre elles: SpiderMan: Homecoming; 2017, Sant Vicent o UN amic per Frank (amb Bill Murray).

Jaume Cabré

Barcelona, 1947

Va saltar amb força en el panorama literari internacional d’avui amb la novel·la Les veus del Pamano, i també amb les seves novel·les Fra Junoy o l’agonia dels sonsSenyoria i L’ombra de l’eunuc; també cal destacar el seu recull de contes Viatge d’hivern, l’obra de teatre Pluja seca, i els llibres d’assaig El sentit de la ficcióLa matèria de l’esperit i Les incerteses. Ha escrit guions televisius i cinematogràfics. És membre de l’Institut d’Estudis Catalans i Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Aquest salt es va consolidar amb Jo confesso, la seva darrera novel·la, premiada amb el Prix Courrier International a la millor novel·la estrangera 2013 i el Premi Ciutat de Barcelona 2013 a la projecció internacional de la ciutat. És l’obra monumental que l’ha consolidat com el referent indiscutible dels autors catalans contemporanis.

Manel Forcano

Barcelona, 1968

Poeta i professor d’Hebreu i d’Arameu a la Universitat de Barcelona. La seva poesia, d’herència classicista i alhora d’una gran actualitat, ha estat molt ben considerada per la crítica per destil·lar una senzillesa que no defuig la complexitat dels conceptes ni els referents cultes. A partir de l’inicial Les mans descalces (1993) basteix una obra premiada en nombroses ocasions, amb el Josep M. López Picó, els Jocs Florals de Barcelona, el Carles Riba o el Miquel de Palol de poesia, entre d’altres.

Colm Tóibín

Irlanda, 1955

Escriptor i crític irlandès que ha guanyat nombrosos guardons per la seva obra literària. També és professor de Literatura comparada a la Universitat de Colúmbia. Va viure a Barcelona entre els anys 1975 i 1978, experiència de la qual van sorgir Homenatge a Barcelona (Columna, 2003) i El sur (Emecé, 2003). El seu retorn a Irlanda, l’any 1978, marca l’inici de la seva carrera periodística, que compaginà amb l’escriptura de viatges. Actualment escriu per a The New York Review of Books i la London Review of Books, entre altres publicacions.

Dolors Udina

Barcelona, 1953

Llicenciada en història contemporània per la Universitat de Barcelona, es professionalitzà com a traductora el 1987. És també professora associada de traducció de la Facultat de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona des del 1998. Ha traduït obres originals de l’anglès, entre molts altres, de Jean Rhys, Fred Uhlman, Raymond Carver, Toni Morrison, J.R.R. Tolkien, John Steinbeck, Charles Bukowski, Paul Bowles, Nadine Gordimer, Toni Morrison, John Banville, Ian McEwan (narrativa de ficció), E.M. Forster o Isaiah Berlin (assaig), i alguns reculls de poesia, com ara els Sonets del portuguès, d’Elisabeth Barret Browning, que l’han convertida en una de les principals autores de versions al català de la literatura i l’assaig del món anglòfon. El 2008 guanyà el Premi de Traducció Esther Benítez que atorga l’Associació Col·legial d’Escriptors per Diari d’un mal any, de John M. Coetzee, i el 2018 el premi Ciutat de Barcelona de traducció per la versió catalana d’Els dimonis de Loudun, d’Aldous Huxley, i la Creu de Sant Jordi.

Eulàlia Valldosera

Vilafranca del Penèdes, 1963

Durant la dècada dels vuitanta treballà en pintura, però progressivament incorporà la fotografia i el vídeo al seu treball. L’obra El melic del món (1990) significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció. Durant els anys noranta es decantà progressivament per les instal·lacions, en les quals recrea ambients domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos. També utilitza el seu propi cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre la identitat de la dona com a individu i com a ésser intel·lectual. Durant la dècada del 1990 presentà treballs en esdeveniments internacionals, com Manifesta 1 i la Biennal d’Istanbul (1997). L’any 2000 se n’exposà una mostra retrospectiva a Witte de With, de Rotterdam, present a la Fundació Tàpies de Barcelona al començament del 2001 i per la qual fou guardonada amb el Premi Nacional d’arts visuals concedit per la Generalitat de Catalunya. L’any 2009 presentà una altra retrospectiva, al Museu Nacional de Arte Contemporáneo Reina Sofía, de Madrid, amb l’obra Alma Mater, una instal·lació monumental multicanal creada expressament per a aquesta ocasió. L’any següent, a la galeria Joan Prats de Barcelona presentà la vídeoinstal·lació Dependència mútua, sobre les desigualtats socials.

Nicola Lefanu

Essex, 1947

Nicola LeFanu va néixer en Wickham Bishops, Essex, Anglaterra, de William LeFanu i Elizabeth Maconchy (també compositora, més tard Dóna’m Elizabeth Maconchy). Va estudiar en St Hilda’s College, Oxford, abans de prendre una beca Harkness a Harvard. En 1972 va guanyar la beca Mendelssohn. Més tard es va convertir en Directora de Música en St Paul’s Girls ‘School (1975–77), va ensenyar en King’s College London (1977–1995, com a Professora, Professora Principal i Professora), i després Professora de Música en la Universitat de York on va ser Cap de Departament des de 1994 fins a 2001. Es va retirar de l’ensenyament en 2008.

En 1979 es va casar amb el compositor David Lumsdaine.

Va obtenir un Doctorat en Música de la Universitat de Londres en 1988 i posseeix doctorats honoraris de les Universitats de Durham i Aberdeen i de l’Open University. Ella és activa en molts aspectes de la professió musical, com a compositora, mestra i directora.

Feliu Formosa

Sabadell, 1934

Llicenciat en lletres. Fundà el Teatre Independent Català i el grup teatral Gil Vicente. Visqué un quant temps a Alemanya i s’ha destacat per la introducció a Catalunya de corrents teatrals foranis. Com a director escènic, cal remarcar L’encens i la carn (1965), sobre texts dels segles XV i XVI i Cel·la 44 (1970) sobre l’escriptor expressionista Ernst Toller. Publicà, amb Artur Quintana, una antologia alemanya de combat (A la paret, escrit amb guix, 1967) i l’obra teòrica d’orientació marxista Per una acció teatral (1971).

Deixa un comentari