Una exposició a l’Arxiu de Sort visualitza les dones ramaderes d’avui

El Centre d’Art i Natura i la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic utilitzarà diferents disciplines artístiques per tal de mostrar les realitats d’unes dones que són el pal de paller d’una societat de ramaderes, pageses i artesanes d’alta muntanya. Guardianes d’antics coneixements aquestes dones teixeixen noves relacions i projecten innovacions socioeconòmiques tot adaptant-se a una muntanya en moviment. Ara, l’Arxiu Comarcal de Sort acull el relat visual d’aquesta recerca antropològica.

L’exposició mostra els rostres de les ramaderes i ens parla de les seves maneres d’entendre i de viure el món com a dones pageses a l’alta muntanya al segle XXI.

La impulsora del projecte és Federica Ravera, llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Milano Bicocca, Itàlia, i doctora en Ciències Ambientals, en l’Especialitat d’Economia Ecològica per la Universitat Autònoma de Barcelona, Federica és actualment investigadora Juan de la Cierva i coordinadora del projecte AGATA “Agrifood systems, Gender And Transformational Adaptation: a systemic and intersectional approach applied in Mediterranean context”.

La seva experiència investigadora i el seu treball d’acció en col·laboració amb comunitats i organitzacions de base li ha dotat d’un perfil transdisciplinari, capaç de treballar amb enfocament i mètodes des de les ciències socials i naturals i d’integrar sistemes de coneixement locals i indígenes per estudiar la vulnerabilitat i adaptació dels sistemes agroalimentaris rurals al canvi global. Actualment, la seva línia de recerca està enfocada a l’anàlisi d’innovacions socio-institucionals, accions col·lectives i el paper del coneixement tradicional i local en l’adaptació als canvis ambientals, culturals i socioeconòmics globals, especialment en sistemes agrícoles i (silvo) pastorals del Mediterrani i d’alta muntanya (Andes i Himàlaia). Amb una perspectiva d’ecologia política feminista aplicada a estudis d’adaptació i resiliència, la seva recerca està orientada a la comprensió de les dinàmiques de poder que creen desigualtats, i de les condicions diferencials que creen noves oportunitats en les transformacions de sistemes socioecològics rurals.

L’exposició “Dones i Muntanya en Moviment” serà inaugurada amb una taula rodona, pica-pica i música el pròxim dia 6 de desembre de 2019 a les 18.30 h a l’Arxiu Comarcal de Sort (Carrer Joaquim Sostres). L’exposició restarà oberta del 6 de desembre de 2019 al 5 de gener de 2020. Amb l’horari següent: divendres i dissabtes de 17.00 h a 20.00 h, dimarts i diumenges de 10.00 h a 14.00 h.

L’exposició està composta de l’obra de ­les il·lustracions de les pallareses Vanesa Freixa, Cesca Gelabert i Rosa Vilalta. Les fotografies són de David Tarrasón i el còmic tot just en fase de creació és de Martina Manyà amb guió de Federica Ravera.

En paraules de Federica Ravera: “És un privilegi haver tingut l’oportunitat de caminar amb aquestes dones, treballar al seu costat al llarg de les estacions i escoltar-les davant del foc mentre m’explicaven com és el seu dia a dia: imatges, il·lustracions i un còmic retraten el seu sentir i viure. Les fotografies van acompanyades de breus relats de les dones que amb el seu testimoni volen donar a conèixer el valor d’aquest ofici tan antic, els canvis que ha experimentat i el seu futur. Reflexions que ens capturen i ens obliguen a canviar les ulleres amb què mirem aquest món rural d’alta muntanya en resistència, on encara sobreviuen les nostres arrels“.

Federica Ravera descriu també en el si de l’exposició la mateixa necessitat de portar al còmic la seva experiència al Pallars Sobirà: “El còmic té com a protagonista ÀGATA, una investigadora de la universitat que recull aquests relats caminant amb les dones per les muntanyes, xerrant amb elles al voltant del foc, o compartint dies de treball al llarg de les estacions. El guió té com a referent reflexions que vénen de l’eco-feminisme i que es tradueixen en una intenció de la investigadora de-construir qui té i d’on ve el coneixement. Sota un principi de reciprocitat amb les dones entrevistades i una proposta de viure en primera persona i a través del cos la vida d’aquestes dones pageses, comprenem millor les seves experiències diàries i els canvis als quals estan sotmeses”.

Comissariada per Lluís Llobet, l’exposició ha estat possible gràcies a l’Institut Català de la Dona, la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes AlimentarismOntanyanesAxa Research Fund, la Universitat de Vic i el Centre d’Art i Natura de Farrera.