Tati Finchi

Cicle de cursos d’arts escèniques contemporanies: DINAMITACIONS CLANDESTINES PER PREPARAR-SE PER UNA DESTRUCCIÓ IMMINENT

per

Dinamitacions clandestines per a preparar-se per una destrucció imminent, és un cicle de cursos organitzat pel Centre d’Art i Natura de Farrera i Fabrica Mudita que pretén incentivar la formació artística/escènica/contemporània al vell mig de l’Alt Pirineu amb artistes consolidats que han innovat en les seves disciplines. Els laboratoris pretenen ser un lloc de trobada, on alumnes i artistes convisquin i treballin colze a colze enmig d’un entorn inigualable com ho és el de Farrera.

 

PRÒXIM CURS

       

VERO CENDOYA

GEOGRAFIA DEL COS // DEL 14 AL 16 D’ABRIL

Un WORKSHOP sobre la dansa a través de les cicatrius.

El cos, la seva materialitat, és l’única instância ineludible a la qual esta sotmès l’ésser huma. El seu pes i la seva pell, la seva forma i la seva sensibilitat, són part del que som. Això implica dues coses: d’una banda, la imposibilitat del subjecte per a fugir de la matèria: per una altra, percebre i comunicar-se més enlla de la paraula.

Signifiquem el món a través del cos, en relacionem corporalment construim comunitat. En el workshop “Geografia del cos”, investigarem sobre la concreció del nostre propi cos i la seva identitat per a trobar allò que ens diferencia i que en fa singulars en el nostre propi moviment. Les participants formaran part de la meva investigació sobre la memôria corporal i motora i els aiudaré

a desenvolupar els seus propis projectes que parteixin des d’ells i elles mateixxxxs.

​

Preu matricula 185€

Preu manutenció 195€

Més informac1ió i inscripcions aquí

Dones de la muntanya

per

Dones de la muntanya és una novel·la gràfica retrat del món rural i pagès pirinenc, amb mirada de gènere. És el diari d’una científica social-natural i activista ecofeminista, Federica Ravera, que recorre el Pirineu per conèixer la ruralitat d’alta muntanya. Un diàleg bonic entre la ciència i l’art, on la protagonista, amb contradiccions d’urbanita i una curiositat ingent, escolta les dones parlar de les problemàtiques que assolen la pagesia i dels beneficis de la ramaderia i
agricultura d’alta muntanya. Unes veus, les de les dones de la muntanya, que descriuen els seus rols i contribucions, les discriminacions i els sexismes, i les dinàmiques de poder que encara perduren en la nostra societat. La il·lustradora i artista plàstica Martina Manyà ha sabut crear en la novel·la un imaginari precís, humanista i natural a la vegada.

 

Dones de la muntanya Cròniques de pagesia i ruralitats és una novel·la gràfica retrat del món pagès i ramader pirinenc des de la mirada de gènere: de les pageses, formatgeres, artesanes de la llana, pastores. L’obra de ficció s’ha construït a partir de la recerca de Federica Ravera al Pirineu català entre 2019-2021, centrada a posar en valor el patrimoni ecològic i sociocultural relacionat amb la ramaderia extensiva i analitzar com els territoris i l’economia d’alta muntanya han co-evolucionat. Una investigació que també analitzava els canvis que han sofert aquests territoris en relació amb el clima, l’ús i gestió dels recursos naturals, demogràfics, culturals i socioeconòmics.

 

El còmic és també el diari d’una científica social i natural que recorre el Pallars per conèixer projectes de pagesia de muntanya, amb les seves contradiccions d’urbanita i una curiositat ingent que ens permet endinsar-nos en les problemàtiques que assolen les terres del Pirineu i les comunitats que les habiten. Una obra que no només té en compte els sabers de les pageses, sinó que és també un diàleg bonic entre artistes i científiques, entre l’autora de la idea i el text i la il·lustradora i artista plàstica Martina Manyà, que ha sabut crear un imaginari exquisit i rude a la vegada, una estètica divertida i alhora greu, en blanc i negre.

 

L’autora de la idea i el text és Federica Ravera, doctora en Ciències Ambientals i investigadora. Martina Manyà, il·lustradora i artista plàstica, és la creadora de les il·lustracions del còmic. Amb pròleg de Vanesa Freixa. El llibre està ecoeditat per Pol·len Edicions, compta amb la motxilla ecològica Bookdaper i compta amb el segell del Llibre Local.

 

SEGONA EDICIÓ DEL LLIBRE “EL RIU DE LES DONES”

per

SEGONA EDICIÓ DEL LLIBRE “EL RIU DE LES DONES”

Ara fa deu anys Jordi Suñé va publicar el llibre El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Es tracta d’un viatge etnogràfic amb una mirada de gènere, a través de la memòria oral de les àvies, que ens descobreix un Pirineu en procés de transformació. Les padrines prenen la paraula per explicar, a través de converses tranquil·les, com havia estat la seva vida quotidiana, la seva infància, la joventut i la vida adulta. El treball de la terra, els animals, les festes, les tradicions i els costums omplen les pàgines d’un treball que es llegeix de manera planera i ens ajuda a conèixer uns pobles i una manera de viure que s’ha transformat completament.

El riu de les dones recull les veus d’una vintena de padrines per descriure la vida quotidiana al Pirineu del segle XX. Les padrines entrevistades van néixer entre el 1912 i el 1952. Totes tenen en comú haver viscut un món rural d’alta muntanya en procés de canvi. Totes elles, però, tenen la seva pròpia visió i unes vides particulars. Més enllà d’una visió estàtica s’hi poden llegir detalls dels canvis socials viscuts. La perspectiva de les àvies serveix al lector per apropar-se a la part silenciada de la història, aquella perspectiva real i alhora, sovint, invisible: La casa, el treball, l’educació, l’alimentació, la higiene, la salut, la migració, l’economia domèstica, les festes, la gastronomia, etc. A través de les vides de les àvies ens podrem apropar a un territori conegut per tothom a nivell turístic però moltes vegades desconegut a nivell humà.

A través del llibre podem conèixer una societat en transició, una societat que fa molts anys que és en procés de transformació i que diu adéu a marxes forçades a aquella manera de viure ancestral, on les famílies treballaven per l’autosuficiència, on els productes es collien i s’elaboraven a l’entorn del nucli més proper. Les mirades nostàlgiques s’entrecreuen amb les valoracions positives dels avenços tecnològics i de benestar. Les seves paraules ens trencaran els esquemes dels que veiem la muntanya amb romanticisme. Parlarem de nosaltres, en definitiva, de com ens ha canviat les nostres vides la globalització, el progrés i els canvis accelerats que comporta.
Aquest treball es va desenvolupar els anys 2011 i 2012 gràcies a una beca concedida pel Centre d’Art i Natura de Farrera. Al pròleg de la segona edició podem llegir que l’autor es va “endinsar a les cases i les vides de la gent d’aquest país muntanyós i de pobles petits. Vaig intentar reflectir allò que havia escoltat, llegit, vist i viscut durant el treball de camp. El llibre es llegeix com una coral de veus farcida de records que parlen del cicle de la vida, del pas del temps, de les tradicions, de les festes i l’evolució de la vida quotidiana. En certa manera és un relat col·lectiu, divers, ple de matisos.”

La proposta va agradar, va tenir ressò i el llibre es va exhaurir. El Centre d’Art i Natura –Premi Nacional de Cultura 2020- ha volgut celebrar els seus 25 anys de vida reeditant aquest llibre. L’edició ha respectat el text original, actualitzant tan sols l’ortografia, amb l’objectiu de mantenir el testimoni etnogràfic d’un moment concret de la història d’aquest territori. Tant en la primera edició com en aquesta segona, la publicació ha rebut el suport del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

 

El Centre d’Art i Natura

El Centre d’Art i Natura de Farrera és una residència de treball per a artistes i investigadors d’arreu del món. Situat al cor dels Pirineus Catalans, al Pallars Sobirà, el poble de Farrera, a 1.360 metres d’alçada, gaudeix d’un entorn privilegiat i tranquil ideal per a la reflexió, la inspiració i la creativitat. Sigui individual o en grup, al CAN s’hi pot trobar bon ambient de treball i condicions adequades per a la realització de projectes creatius o d’investigació. El Centre d’Art i Natura (CAN) programa beques i intercanvis, cursos i seminaris, publicacions i edicions originals, i espectacles i presentacions.

El CAN de Farrera, Premi Nacional de Cultura 2020, és una iniciativa pública de desenvolupament local al servei de la creativitat i la recerca des de l’any 1996. Usant edificis de titularitat municipal, el CAN es gestiona a través de l’associació sense ànim de lucre Amics del Centre d’Art i
Natura de Farrera. La seva seu és a La Bastida s/n, 25595 Farrera (Pallars Sobirà), telf. 973 622106, correu-e: artinatura@farreracan.cat i web: www.farreracan.cat.

 

L’autor

Jordi Suñé és mestre, músic i antropòleg. Ha publicat diversos llibres de caire històric i etnogràfic com La Torredembarra republicana i federal (2008), Miquel Mestre Avinyó (2009), Parlen les àvies. Costums i Tradicions de Castellvell del Camp (2010), Visca Santa Rosalia! (2011), El Baix Gaià al segle XX (2018), Vots de poble (2021) i Creixell fa memòria (2022).
Contacte: antropologiaimes@gmail.com // www.elriu.cat

 

Les dades del llibre

Edita: Centre d’Art i Natura // Col·lecció: La Llosera // Direcció i coordinació de l’edició: Lluís Llobet // Disseny gràfic: Lluís Sabadell Artiga + Oriol Piferrer // Fotografia de la coberta: Felipe Valladares //

ECOLOGIA PROFUNDA

per

Un camí de retorn cap a la nostre esséncia.

Del 24  al 25 de març al Centre d’Art i Natura.

Gemma Adam, psicòloga, constel•ladora familiar, terapeuta corporal i canalitzadora, proposa un curs adreçat a creadorxs que té el desbloqueig artístic i personal com a meta.

A partir de meditacions, constel•lacions, treball corporal i descans a la natura, ens endinsarem en un viatge de 3 dies que busca la sanació i el desbloqueig de l’artista.

Matrícula: 150 euro

Allotjament amb pensió completa: 195 euro

La matrícula inclou:

Dret al curs i a l’accés a les instal·lacions.
Pensió completa durant el curs: Habitació per dormir i tots els àpats dels dies que dura el curs inclosos (esmorzar, dinar i sopar) de la mà del xef del CAN Arnau Llobet.

 

“Per vèncer la destrucció conscientment iniciada per l’home blanc, i oposar-se al destí de foscor i mort que la seva cultura ens obliga a acceptar, la solució és abraçar l’Ecologia Profunda, prenent exemple del gran poble dels nadius americans .

L’Ecologia Profunda ens empeny a lluitar no sols per la nostra Mare Terra, sinó també per la nostra vida i, sobretot, per la dels nostres fills i la de les generacions futures. Prenent consciència de com és realment el món en l’actualitat, sense ocultar-se després de falses hipocresies i còmodes mentides, es pot començar de debò una nova vida, i el nostre camí a la Roda que no té mai fi quedarà finalment lliure per integrar-nos en allò que realment volem i que constitueix la nostra essència, física, psíquica i espiritual: la natura.”

 

La intenció d’aquest taller és fer un viatge de tornada cap a un mateix/a per retrobar-nos amb la nostre essència, dins d’un moviment d’introspecció per posar llum a Qui Som.

També serà un espai de connexió amb la natura, nutrint-nos del amor i el suport del grup, respectant el descans i el ritme de cadascú. 

 

Les eines que es posaran al servei durant aquests tres dies són:

Treball corporal

Meditacions

Constel·lacions familiars

Descans a la natura

 

Ho facilitarà la Gemma Adam, directora del centre Arrels-Espai d’acompanyament terapèutic i holístic (Argentona, Barcelona), psicòloga Clínica General Sanitària, constel·ladora familiar, terapeuta corporal i canalitzadora. 

 

Preu: 350€ (tot inclòs)

L’ingrés de la matrícula confirma la inscripció: ES07 2100 0228 4102 0003 9939 (Amics del CAN), poseu clarament el nom i “Ecologia profunda”. Les places estan limitades a un màxim de 15 persones, que seran acceptades per rigorós ordre d’inscripció.

 

ORGANITZA

 

Centre d’Art i Natura de Farrera 

Arrels-espai d’acompanyament terapèutic i holístic

‘La Pell’ de Marco Noris

per

Amb la inauguració el 23 de juny de 2019 de la rehabilitació arquitectònica de l’ermita de Santa Maria de la Serra,els pobles de la Coma de Burg han guanyat i disposen d’un singular i ampli espai factible d’acollir activitats culturals i també d’altres adients a la significació espiritual del recinte.

D’aleshores ençà, el Centre d’Art i Natura de Farrera hi ha dut a terme diverses accions i activitats. Una d’aquestes, ha estat la instal·lació artística que l’artista Marco Noris va realitzar amb motiu de la Festa del Cireral celebrada el diumenge 2 de maig de 2021. L’esmentada instal·lació, malgrat que per la seva concepció i fragilitat té un caràcter temporal i efímer, actualment encara està exposada i es pot visitar.

Col·locada a la llinda que separa la nau de l’absis, l’obra,consisteix en un gran llenç pintat que està penjat darrere de l’altar. La propietat translúcida del suport d’aquesta pintura,un paper molt prim i delicat, permet que la llum que entra per les espitlleres s’hi filtri i que aquesta actuï com un vitrall.

Les grans dimensions del llenç, i la multitud de contrastos i matisos que genera la llum quan traspua pels diferents tons del seu fosc cromatisme, donen a l’obra una colpidora i impactant expressivitat.

Les esmentades característiques i qualitats, i la interacció de l’obra amb la connotació sacra de l’espai on s’exposa, remet i propicia l’eclosió d’emocions i sentiments pregons i inefables.

L’eterna pugna i dialèctica entre la llum i la tenebra i les besllums, els clarobscurs, la lluminositat i les nits fosques dels nostres itineraris vitals i espirituals individuals i col·lectius,troben en aquesta obra de Marco Noris una explícita, aconseguida i rotunda plasmació plàstica.

Un aspecte rellevant d’aquesta intervenció artística és la seva adient i harmoniosa integració i interacció amb el lloc i l’espai que l’aixopluga,tant en l’àmbit físic com significatiu.

En relació a aquest darrer aspecte i pel que fa a l’ermita, testimoni silent de l’abandonament, de la guerra i de l’exili, amb la seva recent i reeixida rehabilitació, ens testifica la factibilitat de poder revertir la destrucció, i la intervenció de Marco Noris, ens fa palès que, darrera de les foscors, hi ha la llum.

Josep Mañà
Farrera, juny 2022

Papallones i plantes bio indicadores en prats de pastura

per

Dissabte 16 de juliol

9:45 – 10:00: Benvinguda.
10:00 – 11:00: Xerrada: plantes i papallones com a bio indicadores de les pastures.
11:00 – 16:30: Sortida a camp, identificació de papallones diürnes i la metodologia BMS (Andreu Ubach i Constantí Stefanescu) + dinar a camp.

17:00-19:00: Xerrada: la problemàtica de les pastures al Pallars Sobirà (Federica Ravera).

 

Diumenge 17 de juliol

10:00 – 14:30: Sortida a camp, identificació de plantes bio indicadores. Protocol per l’avaluació de la qualitat de prats subalpins (Andreu Salvat i Carme Casas).
14:30: Dinar al Centre d’Art i Natura.

 

Coordina: Andreu Ubach (Museu de Ciències Naturals de Granollers)
Lloc: Centre d’Art i Natura de Farrera (Pallars Sobirà)
Preu: 20 € matrícula o bé 40 € matrícula + dinar diumenge
Inscripcions: Després de contactar-nos, ingresseu a ES07 2100 0228 4102 0003 9939
Info general + allotjament a Farrera o altres serveis:
Centre d’Art i Natura: 973622106 o artinatura@farreracan.cat

Dissabtes d’art i ciència; Tornem a la prehistòria en família

per

Dissabte 23 de Juliol, 10:00 h-18:00 h

Us agradaria descobrir com vivien o pintaven les persones del passat? Voleu passar un matí en família descobrint com treballa l’arqueologia?
Doncs el proper Dissabte d’Art i Ciència al CAN la convidada és Anna Bonet, arqueòloga de “La Pluja”, i ens ha preparat unes activitats per a experimentar, jugar i aprendre en família de manera divertida.
Treballarem la prehistòria d’una manera coeducativa i fent servir elements naturals! Us animeu? Us esperem a totes i tots!

PROGRAMA:

  • 10 h: Arribada i cafè de benvinguda.
  • 10 h a 13:30 h: Els racons prehistòrics: racó amb contes sobre el passat i/o la natura. Art prehistòric: de les venus a les coves, taller amb pigments naturals i fang. Els minimons del passat: construcció d’escenes del passat recol.lectant els elements naturals.
  • 12 h a 14 h: Vermut* obert al Pati de la Bastida.
  • 14 h a 16h: Dinar amb reserva prèvia o portar pícnic (**)
  • 16 h a 18:0 h: Arqueologia rural: Com treballa l’arqueologia a les zones rurals? (Joc de pistes en grup i reflexió final)

PREUS:
Activitat: 10 € (a partir de 4 anys). Per la participació cal haver fet el pagament prèviament a l’activitat.
Les creatures residents del municipi de Farrera fins a setze anys estan lliure de pagaments.

Dinar cuinat pel Xef Arnau Llobet.**
Menú: 18 €, tot inclòs
Menú infantil (fins a 12 anys): 10 €, tot inclòs.

*El vermut no va inclòs al preu de l’activitat
**Dinar amb reserva prèvia.

 

INSCRIPCIONS JORNADA AQUI

Preguntes i informació: 973622106 i a artinatura@farreracan.cat

Presentació de llibre; Del Montsec a les Valls d’Àneu.

per

Del Montsec a les Valls d’Àneu

SEGUINT ELS INDRETS D’UNA GUERRA. FRONT DEL PALLARS 1938-39

Autor:  Manuel Gimeno.

Introdueix Alexandre de la llibreria La Singratalla de Tremp.

Dijous 28 de juliol a les 19 h a l’espai Pau Alemany al Centre d’Art i Natura.

Aquesta guia té l’objectiu de donar a conèixer una altra visió d’indrets del Pallars, proposant excursions diferents que tenen com a fil conductor les restes dels elements militars del front del 1938. Està dividida en 14 zones que van des de Comiols-Montsec fins a les Valls d’Àneu, recorrent els dos Pallars i cobrint totes les zones del front. Cada zona està dividida en diversos sectors o indrets, fins a un total de 41 propostes d’excursió. Conceptualment està plantejada com una guia visual, a tot color, incloent moltes fotografies i indicacions tècniques de les excursions. S’inclouen 41 mapes en paper adjunts a la guia, així com tots els tracks en gps per poder resseguir les rutes, i que es poden descarregar en un codi QR i seguir a través de Wikiloc (aplicació gratuïta per al mòbil i ordinador).

Manel Gimeno i Llardén (La Pobla de Segur, 1951).
Interessat en la història, ha participat com a professor en diversos cursos i seminaris sobre la Guerra Civil i la construcció de les centrals hidroelèctriques dels rius Flamisell i Noguera Pallaresa. En l’àmbit de la recerca, s’ha centrat principalment en la història del segle XX al Pallars i, més concretament, en el període de la Guerra Civil i l’aspecte econòmic de la postguerra a través de la indústria i el comerç. És autor de diversos llibres i articles relatius a alguns dels episodis de la història del segle XX al Pallars. Les seves publicacions són: Salàs de Pallars 1936 -1939. Tres anys dins la història d’un poble (coautor, 1987); Revolució, guerra i repressió al Pallars (1987); Un segle i mig de botigues i indústries de la Pobla de Segur (1999); Les batalles del Segre i la Noguera Pallaresa (coautor, 2006); Un segle i mig de botigues i indústries de Sort (coautor, 2006), i Terra de memòria. Onze converses sobre la Guerra Civil al Pallars (coautor, 2015). Alguns dels seus articles han estat publicats a la revista L’ Avenç (1987); Historia y Vida (1989); Àrnica, l’article del qual fou premiat amb el XIII Premi Pica d’Estats en la vessant de «Mitjans locals» (2002), i Sàpiens (2004), entre d’altres.

 

Presentació de llibre; L’altre món rural.

per

L’altre món rural

Reflexions i experiències de la nova ruralitat catalana

Autor/a ROSA CERAROLS i JOAN NOGUÉ

Introdueix Marina Garcés, filòsofa i activista.

Divendres 5 agost a les 19h, espai Pau Alemany al Centre d’Art i Natura.

Un llibre coral que presenta una visió esperançadora del món rural, dotant-lo de discurs propi, assenyalant els principals reptes als que s’enfronta i acostant-nos a experiències reals i molt diverses.

El món rural ha canviat i canvia. És molt més divers, espontani i viu que la visió estereotipada que encara en perdura. Aquest llibre presenta una visió esperançadora del món rural que no s’enfronta amb la ciutat sinó que el dota de discurs propi. S’hi assenyalen també els principals reptes a què ens enfrontem al mateix temps que ens acostem a experiències reals i molt diverses que construeixen, en el dia a dia, el món rural del demà.

Si bé ens cal afrontar grans reptes de primer ordre que ens interpel·len col·lectivament, tenim el convenciment que vivim uns moments especialment interessants i encoratjadors. La il·lusió i les expectatives que ara mateix detectem al llarg i ample del nostre àmbit geogràfic superen a bastament les incerteses que hi puguem trobar. Per això ens hem decidit a treure a la llum una significativa mostra del que s’hi cou, una selecció d’experiències que s’acompanyen de reflexions temàtiques a cura d’especialistes que comparteixen amb nosaltres aquesta diagnosi.

Amb textos de: Enric Mendizàbal, Bernat Lladó, Gemma Estany, Isabel Salamaña, Mireia Baylina, Federica Ravera, Vanesa Freixa, Ricard Espelt, Òscar Gussinyé, Erika Zarate, Oriol Porcel, Sergi Saladié, Jordi de San Eugenio, Oriol Serrà (Associació Micropobles), Laia Batalla (Escola de Pastors i Pastores de Catalunya), Emma Soy i Sergi Nuss (Ramats de Foc), Associació de Dones del Món Rural, Col·lectiu Eixarcolant, Ajuntament de Rupià, Ton Lloret (Repoblem), Marta Lloret (Caçadora de Masies), Leandre Romeu (La Conca 5.1), Cinta Farnós i Judit Monclús (Diàspora Ebrenca), Júlia Viejobueno, Roser Oduber i Joan Vendrell (CACiS), Col·lectiu Konvent, Enriqueta Font, Spideralex, Kozzak (Calafou), Saül Garreta (Reviure Solanell), Marina Garcés, Itziar Gonzàlez, Roser Vernet (Centre Quim Soler), Lluís Llobet (CAN), Antoni Luna, Isabel Banal i Sara Boldú.

 

Rosa Cerarols

Rosa Cerarols (Calders, 1979) És geògrafa polifacètica. Professora al Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, forma part del grup de recerca en Geohumanitats, on investiga el paper de la geografia en la seva intersecció entre creació cultural i paisatge. Membre fundadora del projecte multidisciplinari Konvent, de creació artística i foment del territori.

Joan Nogué

Joan Nogué (Els Hostalets d’en Bas, 1958) És catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona. Va ser fundador de l’Observatori del Paisatge de Catalunya i en va ser director des del 2005 fins al 2017. Els seus dos darrers llibres són: Paesaggio, territorio, società civile. Il senso del luogo nel contemporaneo (Melfi: Libria, 2017) i Yi-Fu Tuan. El arte de la geografia (Barcelona: Icaria, 2018). Va néixer a pagès i ha tornat a viure a pagès.

Presentació de llibre; Les veus del Mekong.

per

LES VEUS DEL MEKONG

Ens endinsem per Laos, Cambodja, Vietnam,Tailàndia i Myanmar

Núria Puig presentarà l’acte i llegirà fragments del llibre.

Conxita Tarruell l’autora “Les veus del Mekong” i Rosa Pi dels contes que s’inclouen, ens parlaran dels seus viatges acompanyats d’imatges.

Dimarts 9 d’agost a les 19 h a l’espai Pau Alemany, al Centre d’Art i Natura. 

Aquest volum està constituït per cinc relats dels viatges que va fer l’autora amb les seves amigues Rosa i Dolors al sud-est asiàtic entre el 2018 i el 2019: Vietnam, Laos, Angkor, Bangkok i Myanmar. En el primer viatge, el que els ha agradat més ha estat la manera de ser dels vietnamites. Són persones tranquil·les, somriuen sovint i transmeten pau. Després de l’estada a Laos, han descobert que malgrat que el budisme pot adoptar moltes formes, el seu missatge és despertar la veritable naturalesa per mitjà de la meditació i la vida interior. En el viatge a Cambodja fan un recorregut pels temples de l’Imperi khmer. En el d’Angkor Wat gaudeixen del seu reflex a l’aigua. En el de Bayon es traspua grandesa i majestuositat. En el de Ta Prohm queden admirades en veure les imatges dels arbres gegants, abraçant els murs amb les seves enormes arrels. A Bangkok fan una ruta pel Gran Palau, un conjunt d’edificis que constitueix una gran joia arquitectònica. Passegen pel mercat del tren on, per deixar-lo passar, desmunten en pocs segons les parades, i un cop ha passat, les tornen a muntar. Fan un recorregut en barca pels canals on poden gaudir de colors i olors en el mercat flotant. A l’últim viatge, a Myanmar, visiten Bagan, un dels llocs arqueològics més rics de l’Àsia. Naveguen en barca pel llac Inle, on poden veure la forma tradicional que tenen de pescar. A Yangon queden admirades pel gran Buda Reclinat i per la pagoda daurada.

 

Conxita Tarruell i Llonch una escriptora sabadellenca, de mentalitat oberta, activista cultural, amb ganes d’aprendre i de connectar amb la gent. Observadora atenta, persona compromesa i empàtica, amb una capacitat innata per a la comunicació interpersonal. Només des d’una perspectiva àmplia ens pot explicar una altra forma de viatjar. Totes aquestes qualitats constitueixen un equipatge valuosíssim a l’hora de viatjar pel món. Com a dona inquieta ha comprovat en pròpia pell i cor com viatjar desperta la seva ànima i la transforma. A partir d’aquí ha trobat una eina per escriure llibres de viatges com a creixement personal. Les seves grans aficions són viatjar i escriure i la seva passió el gòspel.

Compagina la seva feina com a professora realitzant conferències i seminaris: a l’A.M.P.A de les escoles, l’Aula d’Extensió Universitària, l’Associació de Persones Sordes i col·labora amb Mans Unides en “Sopars de la Fam”. Ha participat en projectes de solidaritat del Pla de les Escoles Associades de la UNESCO a Catalunya. Està vinculada amb la comunitat ecumènica de Taizé i participa en grups de diàleg interreligiós. Forma part de l’Associació d’Escriptors de Llengua Catalana. Ha obtingut beques per realitzar cursos a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, d’on és alumne des de fa temps. El seus darrers llibres han estat escollits per ser llegits als Clubs de Lectura de la Xarxa de Biblioteques Municipals i ha moderat tertúlies d’intercanvi d’opinions amb els lectors. Ha fet assessorament editorial del llibre de Lluis Tarruell Plans: L’AVI LLUÍS RECORDA. Participa en el  projecte de Foment de lectura amb  l’AELC, en col·laboració amb el Casal dels Infants del Raval de Barcelona el propòsit és que els nens comparteixin la lectura de llibres en grups reduïts, parlar-ne, escoltar-los i acompanyar-los creant un espai per aprendre i valorar la lectura.