Cicle de cursos d’arts escèniques contemporanies: DINAMITACIONS CLANDESTINES PER PREPARAR-SE PER UNA DESTRUCCIÓ IMMINENT

Dinamitacions clandestines per a preparar-se per una destrucció imminent, és un cicle de cursos organitzat pel Centre d’Art i Natura de Farrera i Fabrica Mudita que pretén incentivar la formació artística/escènica/contemporània al vell mig de l’Alt Pirineu amb artistes consolidats que han innovat en les seves disciplines. Els laboratoris pretenen ser un lloc de trobada, on alumnes i artistes convisquin i treballin colze a colze enmig d’un entorn inigualable com ho és el de Farrera.

 

PRÒXIM CURS

       

GEOGRAFIA DEL COS // DEL 14 AL 16 D’ABRIL

Un WORKSHOP sobre la dansa a través de les cicatrius.

El cos, la seva materialitat, és l’única instância ineludible a la qual esta sotmès l’ésser huma. El seu pes i la seva pell, la seva forma i la seva sensibilitat, són part del que som. Això implica dues coses: d’una banda, la imposibilitat del subjecte per a fugir de la matèria: per una altra, percebre i comunicar-se més enlla de la paraula.

Signifiquem el món a través del cos, en relacionem corporalment construim comunitat. En el workshop “Geografia del cos”, investigarem sobre la concreció del nostre propi cos i la seva identitat per a trobar allò que ens diferencia i que en fa singulars en el nostre propi moviment. Les participants formaran part de la meva investigació sobre la memôria corporal i motora i els aiudaré

a desenvolupar els seus propis projectes que parteixin des d’ells i elles mateixxxxs.

Preu matricula 185€

Preu manutenció 195€

Més informac1ió i inscripcions aquí

Dones de la muntanya

Dones de la muntanya és una novel·la gràfica retrat del món rural i pagès pirinenc, amb mirada de gènere. És el diari d’una científica social-natural i activista ecofeminista, Federica Ravera, que recorre el Pirineu per conèixer la ruralitat d’alta muntanya. Un diàleg bonic entre la ciència i l’art, on la protagonista, amb contradiccions d’urbanita i una curiositat ingent, escolta les dones parlar de les problemàtiques que assolen la pagesia i dels beneficis de la ramaderia i
agricultura d’alta muntanya. Unes veus, les de les dones de la muntanya, que descriuen els seus rols i contribucions, les discriminacions i els sexismes, i les dinàmiques de poder que encara perduren en la nostra societat. La il·lustradora i artista plàstica Martina Manyà ha sabut crear en la novel·la un imaginari precís, humanista i natural a la vegada.

 

Dones de la muntanya Cròniques de pagesia i ruralitats és una novel·la gràfica retrat del món pagès i ramader pirinenc des de la mirada de gènere: de les pageses, formatgeres, artesanes de la llana, pastores. L’obra de ficció s’ha construït a partir de la recerca de Federica Ravera al Pirineu català entre 2019-2021, centrada a posar en valor el patrimoni ecològic i sociocultural relacionat amb la ramaderia extensiva i analitzar com els territoris i l’economia d’alta muntanya han co-evolucionat. Una investigació que també analitzava els canvis que han sofert aquests territoris en relació amb el clima, l’ús i gestió dels recursos naturals, demogràfics, culturals i socioeconòmics.

 

El còmic és també el diari d’una científica social i natural que recorre el Pallars per conèixer projectes de pagesia de muntanya, amb les seves contradiccions d’urbanita i una curiositat ingent que ens permet endinsar-nos en les problemàtiques que assolen les terres del Pirineu i les comunitats que les habiten. Una obra que no només té en compte els sabers de les pageses, sinó que és també un diàleg bonic entre artistes i científiques, entre l’autora de la idea i el text i la il·lustradora i artista plàstica Martina Manyà, que ha sabut crear un imaginari exquisit i rude a la vegada, una estètica divertida i alhora greu, en blanc i negre.

 

L’autora de la idea i el text és Federica Ravera, doctora en Ciències Ambientals i investigadora. Martina Manyà, il·lustradora i artista plàstica, és la creadora de les il·lustracions del còmic. Amb pròleg de Vanesa Freixa. El llibre està ecoeditat per Pol·len Edicions, compta amb la motxilla ecològica Bookdaper i compta amb el segell del Llibre Local.

 

SEGONA EDICIÓ DEL LLIBRE “EL RIU DE LES DONES”

SEGONA EDICIÓ DEL LLIBRE “EL RIU DE LES DONES”

Ara fa deu anys Jordi Suñé va publicar el llibre El riu de les dones. Converses amb les padrines del Parc Natural de l’Alt Pirineu. Es tracta d’un viatge etnogràfic amb una mirada de gènere, a través de la memòria oral de les àvies, que ens descobreix un Pirineu en procés de transformació. Les padrines prenen la paraula per explicar, a través de converses tranquil·les, com havia estat la seva vida quotidiana, la seva infància, la joventut i la vida adulta. El treball de la terra, els animals, les festes, les tradicions i els costums omplen les pàgines d’un treball que es llegeix de manera planera i ens ajuda a conèixer uns pobles i una manera de viure que s’ha transformat completament.

El riu de les dones recull les veus d’una vintena de padrines per descriure la vida quotidiana al Pirineu del segle XX. Les padrines entrevistades van néixer entre el 1912 i el 1952. Totes tenen en comú haver viscut un món rural d’alta muntanya en procés de canvi. Totes elles, però, tenen la seva pròpia visió i unes vides particulars. Més enllà d’una visió estàtica s’hi poden llegir detalls dels canvis socials viscuts. La perspectiva de les àvies serveix al lector per apropar-se a la part silenciada de la història, aquella perspectiva real i alhora, sovint, invisible: La casa, el treball, l’educació, l’alimentació, la higiene, la salut, la migració, l’economia domèstica, les festes, la gastronomia, etc. A través de les vides de les àvies ens podrem apropar a un territori conegut per tothom a nivell turístic però moltes vegades desconegut a nivell humà.

A través del llibre podem conèixer una societat en transició, una societat que fa molts anys que és en procés de transformació i que diu adéu a marxes forçades a aquella manera de viure ancestral, on les famílies treballaven per l’autosuficiència, on els productes es collien i s’elaboraven a l’entorn del nucli més proper. Les mirades nostàlgiques s’entrecreuen amb les valoracions positives dels avenços tecnològics i de benestar. Les seves paraules ens trencaran els esquemes dels que veiem la muntanya amb romanticisme. Parlarem de nosaltres, en definitiva, de com ens ha canviat les nostres vides la globalització, el progrés i els canvis accelerats que comporta.
Aquest treball es va desenvolupar els anys 2011 i 2012 gràcies a una beca concedida pel Centre d’Art i Natura de Farrera. Al pròleg de la segona edició podem llegir que l’autor es va “endinsar a les cases i les vides de la gent d’aquest país muntanyós i de pobles petits. Vaig intentar reflectir allò que havia escoltat, llegit, vist i viscut durant el treball de camp. El llibre es llegeix com una coral de veus farcida de records que parlen del cicle de la vida, del pas del temps, de les tradicions, de les festes i l’evolució de la vida quotidiana. En certa manera és un relat col·lectiu, divers, ple de matisos.”

La proposta va agradar, va tenir ressò i el llibre es va exhaurir. El Centre d’Art i Natura –Premi Nacional de Cultura 2020- ha volgut celebrar els seus 25 anys de vida reeditant aquest llibre. L’edició ha respectat el text original, actualitzant tan sols l’ortografia, amb l’objectiu de mantenir el testimoni etnogràfic d’un moment concret de la història d’aquest territori. Tant en la primera edició com en aquesta segona, la publicació ha rebut el suport del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

 

El Centre d’Art i Natura

El Centre d’Art i Natura de Farrera és una residència de treball per a artistes i investigadors d’arreu del món. Situat al cor dels Pirineus Catalans, al Pallars Sobirà, el poble de Farrera, a 1.360 metres d’alçada, gaudeix d’un entorn privilegiat i tranquil ideal per a la reflexió, la inspiració i la creativitat. Sigui individual o en grup, al CAN s’hi pot trobar bon ambient de treball i condicions adequades per a la realització de projectes creatius o d’investigació. El Centre d’Art i Natura (CAN) programa beques i intercanvis, cursos i seminaris, publicacions i edicions originals, i espectacles i presentacions.

El CAN de Farrera, Premi Nacional de Cultura 2020, és una iniciativa pública de desenvolupament local al servei de la creativitat i la recerca des de l’any 1996. Usant edificis de titularitat municipal, el CAN es gestiona a través de l’associació sense ànim de lucre Amics del Centre d’Art i
Natura de Farrera. La seva seu és a La Bastida s/n, 25595 Farrera (Pallars Sobirà), telf. 973 622106, correu-e: artinatura@farreracan.cat i web: www.farreracan.cat.

 

L’autor

Jordi Suñé és mestre, músic i antropòleg. Ha publicat diversos llibres de caire històric i etnogràfic com La Torredembarra republicana i federal (2008), Miquel Mestre Avinyó (2009), Parlen les àvies. Costums i Tradicions de Castellvell del Camp (2010), Visca Santa Rosalia! (2011), El Baix Gaià al segle XX (2018), Vots de poble (2021) i Creixell fa memòria (2022).
Contacte: antropologiaimes@gmail.com // www.elriu.cat

 

Les dades del llibre

Edita: Centre d’Art i Natura // Col·lecció: La Llosera // Direcció i coordinació de l’edició: Lluís Llobet // Disseny gràfic: Lluís Sabadell Artiga + Oriol Piferrer // Fotografia de la coberta: Felipe Valladares //