Welcome to WordPress. This is your first post. Edit or delete it, then start writing!
Mes: desembre de 2019
Francisco Navarrete realitza una obra plena d’interrogants a Farrera
L’artista xilè explora les preguntes que sorgeixen del contacte entre la societat i la natura en un context fronterer
L’artista Francisco Navarrete presenta aquest dissabte 14 a les 19.00 hores els seus treballs a raó de la Beca Art i Natura a la Creació de Residència artística que ofereix el Centre d’Art i Natura conjuntament amb La Panera de Lleida.
Francisco Navarrete ha creat una obra a Farrera que explora les possibilitats plàstiques de la pissarra com a element que resumeix les contradiccions del ser humà en relació a la naturalesa. L’artista resumeix d’aquesta manera el seu treball: “En aquest sentit, les preguntes que m’impulsen són: és la frontera un lloc on les materialitats del context i els seus habitants es presenten en tensió, o és més aviat un lloc on totes dues materialitats –les expressions de l’entorn i la corporalitat dels habitants– es creuen i fonen com a agències canviants? Han estat les materialitats de l’alta muntanya utilitzades per a la construcció estètico-política d’un ordre territorial específic? Quins elements no humans han estat instrumentalitzats per a articular narratives “identitàries” en aquesta zona de contacte? Quines obertures de sentit ofereixen les porositats i temporalitats plegades en la materialitat de les muntanyes?”
L’acte pròpiament dit serà al mateix estudi de l’artista (Espai “Pau Alemany” de la Bastida). Francisco Navarrete presentarà el seu treball: “Interfaz Primitiva” i debatrà amb el públic de Farrera la seva obra. L’esdeveniment permetrà d’entendre la dimensió teòrica d’unes peces expressades plàsticament. Així Navarrete sublima el càstig dels eons a la pissarra per convertir-lo en l’expressió d’un dubte.
L’artista becat ha realitzat la seva residència en col·laboració amb el dissenyador gràfic Andrés Gallardo, qui ha ajudat a l’artista en la realització del projecte.
La Beca Art i Natura a la Creació es concedeix anualment a dos artistes internacionals amb projectes relacionats amb el patrimoni natural/cultural d’alta muntanya. Aquesta és la 4a edició d’una beca que concedeixen conjuntament el Centre d’Art La Panera de Lleida i el Centre d’Art i Natura de Farrera, amb la col·laboració del Centro de Arte y Naturaleza d’Osca i el Museu de la Vida Rural de l’Espluga de Francolí.
Enguany els artistes guanyadors han estat la catalana Isabel Barios i el xilè Francisco Navarrete.
Francisco Navarrete Sitja (1986, Xile), és Llicenciat en Arts i Màster en Arts Visuals de la Universitat de Xile. Actualment, ha estat becari del Museu d’Art Contemporani de Barcelona MACBA per a cursar el Programa d’Estudis Independents PEI (2017-18). Des del 2015 treballa i viu entre Santiago de Xile i Espanya. Com a artista ha exposat al LOOP Barcelona; BilbaoArte; Casa de les Américas (Cuba); Athens Video Art Festival (Grècia); Centre Cultural Palacio la Moneda (Xile); La Petite Mort Gallery (Canadà); Biennal de la Imatge en Moviment (Argentina) i la Galeria BECH (Xile), entre altres.
Una exposició a l’Arxiu de Sort visualitza les dones ramaderes d’avui
El Centre d’Art i Natura i la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris de la Universitat de Vic utilitzarà diferents disciplines artístiques per tal de mostrar les realitats d’unes dones que són el pal de paller d’una societat de ramaderes, pageses i artesanes d’alta muntanya. Guardianes d’antics coneixements aquestes dones teixeixen noves relacions i projecten innovacions socioeconòmiques tot adaptant-se a una muntanya en moviment. Ara, l’Arxiu Comarcal de Sort acull el relat visual d’aquesta recerca antropològica.
L’exposició mostra els rostres de les ramaderes i ens parla de les seves maneres d’entendre i de viure el món com a dones pageses a l’alta muntanya al segle XXI.
La impulsora del projecte és Federica Ravera, llicenciada en Ciències Ambientals per la Universitat de Milano Bicocca, Itàlia, i doctora en Ciències Ambientals, en l’Especialitat d’Economia Ecològica per la Universitat Autònoma de Barcelona, Federica és actualment investigadora Juan de la Cierva i coordinadora del projecte AGATA “Agrifood systems, Gender And Transformational Adaptation: a systemic and intersectional approach applied in Mediterranean context”.
La seva experiència investigadora i el seu treball d’acció en col·laboració amb comunitats i organitzacions de base li ha dotat d’un perfil transdisciplinari, capaç de treballar amb enfocament i mètodes des de les ciències socials i naturals i d’integrar sistemes de coneixement locals i indígenes per estudiar la vulnerabilitat i adaptació dels sistemes agroalimentaris rurals al canvi global. Actualment, la seva línia de recerca està enfocada a l’anàlisi d’innovacions socio-institucionals, accions col·lectives i el paper del coneixement tradicional i local en l’adaptació als canvis ambientals, culturals i socioeconòmics globals, especialment en sistemes agrícoles i (silvo) pastorals del Mediterrani i d’alta muntanya (Andes i Himàlaia). Amb una perspectiva d’ecologia política feminista aplicada a estudis d’adaptació i resiliència, la seva recerca està orientada a la comprensió de les dinàmiques de poder que creen desigualtats, i de les condicions diferencials que creen noves oportunitats en les transformacions de sistemes socioecològics rurals.
L’exposició “Dones i Muntanya en Moviment” serà inaugurada amb una taula rodona, pica-pica i música el pròxim dia 6 de desembre de 2019 a les 18.30 h a l’Arxiu Comarcal de Sort (Carrer Joaquim Sostres). L’exposició restarà oberta del 6 de desembre de 2019 al 5 de gener de 2020. Amb l’horari següent: divendres i dissabtes de 17.00 h a 20.00 h, dimarts i diumenges de 10.00 h a 14.00 h.
L’exposició està composta de l’obra de les il·lustracions de les pallareses Vanesa Freixa, Cesca Gelabert i Rosa Vilalta. Les fotografies són de David Tarrasón i el còmic tot just en fase de creació és de Martina Manyà amb guió de Federica Ravera.
En paraules de Federica Ravera: “És un privilegi haver tingut l’oportunitat de caminar amb aquestes dones, treballar al seu costat al llarg de les estacions i escoltar-les davant del foc mentre m’explicaven com és el seu dia a dia: imatges, il·lustracions i un còmic retraten el seu sentir i viure. Les fotografies van acompanyades de breus relats de les dones que amb el seu testimoni volen donar a conèixer el valor d’aquest ofici tan antic, els canvis que ha experimentat i el seu futur. Reflexions que ens capturen i ens obliguen a canviar les ulleres amb què mirem aquest món rural d’alta muntanya en resistència, on encara sobreviuen les nostres arrels“.
Federica Ravera descriu també en el si de l’exposició la mateixa necessitat de portar al còmic la seva experiència al Pallars Sobirà: “El còmic té com a protagonista ÀGATA, una investigadora de la universitat que recull aquests relats caminant amb les dones per les muntanyes, xerrant amb elles al voltant del foc, o compartint dies de treball al llarg de les estacions. El guió té com a referent reflexions que vénen de l’eco-feminisme i que es tradueixen en una intenció de la investigadora de-construir qui té i d’on ve el coneixement. Sota un principi de reciprocitat amb les dones entrevistades i una proposta de viure en primera persona i a través del cos la vida d’aquestes dones pageses, comprenem millor les seves experiències diàries i els canvis als quals estan sotmeses”.
Comissariada per Lluís Llobet, l’exposició ha estat possible gràcies a l’Institut Català de la Dona, la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris, mOntanyanes, Axa Research Fund, la Universitat de Vic i el Centre d’Art i Natura de Farrera.