El Centre d’Art i Natura de Farrera és una residència de treball per a artistes i investigadors d’arreu del món. De titularitat municipal, el servei està gestionat per l’associació sense ànim de lucre, els Amics del CAN.
Situat al cor dels Pirineus Catalans, al Pallars Sobirà, el poble de Farrera (25 habitants i 1360 m) gaudeix d’un entorn privilegiat i tranquil ideal per a la reflexió, la inspiració i la creativitat. Sigui individualment o en grup, al CAN hi trobareu bon ambient de treball i condicions adequades per a la realització de projectes creatius o d’investigació. Un centre que ha rebut a creadors com; Francesc Parcerisas, Rebekah Clarckson, Alexandra Laudo, Bianca Siu Davies, Jaume Cabré, Manel Forcano, Paul Leech, Colom Tóibín, Dolors Udina, Eulàlia Valldosera, Nicola Lefanu o Feliu Formosa, per citar-ne només alguns.
Una residència a l’alta muntanya
El medi natural d’alta muntanya, definit pels boscos de coníferes i de fulla caduca, els prats de dall, les pastures alpines i els roquissars, juntament amb l’autenticitat del seu patrimoni cultural, arquitectònic i humà, confereixen un marc únic pel treball de camp, la recerca i l’estudi.
Els equipaments residencials del CAN són senzills i confortables, amb habitacions individuals o dobles, cuina i bany, estudis i espais comuns on realitzar la tasca artistíca o investigadora.
Els tallers disposen de molt bona llum natural, aigua i electricitat, i són també adequats per a la celebració de seminaris, cursos o reunions, (per a 10 a 15 persones).
A més del servei de residència, el Centre d’Art i Natura (CAN) també programa beques i intercanvis, cursos i seminaris, exposicions del seu fons d’Art, espectacles i presentacions. A més promou i edita publicacions pròpies
Història
El Centre d’Art i Natura (CAN) de Farrera, al Pallars Sobirà, obrí les seves portes de manera estable el gener del 1996, oferint espais de treball a artistes i investigadors d’arreu del món en aquest petit poble del Pirineu català.
El poblet de Farrera està situat a 1360 m d’alçada sobre el nivell del mar i documentat des de fa més de mil anys. El seu encarament al sud i l’obertura de la vall vers l’oest l’exposen al sol durant al dia, fet que permet gaudir de les vrituts de l’astre rei.
Les desventures economiques de les valls durant el segle XIX han despoblat Farrera. Actualment la gran majoria dels habitants del poble són persones que van veure en la bellesa i pau de la natura de la vall el lloc perfecte per criar els seus fills.
Gràcies al projecte del CAN, al 1994 es va rehabilitar l’Estudi (l’antiga escola del poble) i més tard Casa Ramon. L’any 2005 es va obrir al públic La Bastida de Manresà, antic assecador d’herba símbol de l’arquitectura de muntanya, rehabilitada i ampliada per acollir la nova cuina/menjador, un espai residencial i els nous tallers (pintura, recerca…) Els espais residencials estan equipats amb tot el parament domèstic.
Un centre en xarxa
Des dels seus inicis, el CAN:
- Participa activament a la xarxa internacional de centres de residència artística Res Artis (http://www.resartis.org)
- És soci fundador de la Xarxa d’Espais de Producció i Creació de Catalunya (http://www.xarxaprod.cat)
- És membre de la xarxa Alliance of Artists Communities (http://www.artistcommunities.org)
Finançament
Durant les èpoques de forta inversió en obres, i gràcies a la titularitat municipal, el Centre d’Art i Natura ha rebut el suport de la Unió Europea (Leader, Interreg i Feder), de diversos Departaments de la Generalitat de Catalunya però molt especialment de Governació (Plans Específics d’Obres i Serveis), en menor mesura de la Diputació de Lleida i, finalment, del propi Ajuntament de Farrera.
Pel que fa a la programació i gestió cultural i residencial, el CAN té dos sistemes de finançament: el propi i l’extern. El finançament propi es genera a través dels ingressos per l’activitat residencial mateixa, com ara l’allotjament i la manutenció. Així mateix, les quotes que paguen els socis dels Amics del CAN i la distribució de materials també hi contribueix.
La part més important del finançament que arriba a través d’ajuts prové de l’administració pública, sobretot dels Departament de Cultura de la Generalitat. Les institucions del territori també són un recolzament clau en el desenvolupament del CAN: Institut d’Estudis Ilerdencs, Parc Natural de l’Alt Pirineu, Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran i en menor mesura del Consell Comarcal del Pallars Sobirà.
La Universitat Autònoma de Barcelona, a banda de participar en l’equipament del CAN, promou la recerca al territori i l’estudi a les seves instal·lacions. L’estreta col·laboració amb entitats com la Institució de les Lletres Catalanes o Escola Massana també genera unes activitats molt qualificades que prestigien el CAN.
