centre d'art i
natura de
farrera

En els darrers 25 km abans d’arribar a Farrera, te n’adones que comença la descompresió. Enrere queden els sorolls de la ciutat: el metro, les aglomeracions, els cotxes i, el que vaig notar més jo, deixar de respirar a la ciutat. Tímidament entres en aquell espai idíl·lic, on s’hi respira creativitat i compromís amb l'art i la natura. La residència de dues setmanes allà dalt desemboca en un treball individual, però en una vivència comunitària. I, poc a poc, de manera discreta, saludes aquells que seran, els pròxims dies, la teva família. I no, això no és un eslògan, és la gràcia de l'experiència.
Les meves parts preferides, els àpats. Tot i que la meva disciplina siguin les arts escèniques, la cuina és la meva gran passió. Cada dia, a les 20:30h, ens reuníem per sopar plegats. No ho negaré, era el meu moment preferit. La Silvia ens va fer un viatge per les diferents gastronomies del món, especialment la mediterrània i la de l'Orient Mitjà. Una autèntica joia.
De seguida entens que part del procés creatiu és compartir, no només amb els altres artistes, sinó també amb el poble, que s'involucra de forma activa amb el centre i l'experiència dels becats. L'Albert i la Tati abracen les propostes i, sobretot, exerceixen un rol d'anfitrions. No havien passat ni cinc minuts i ja em sentia com a casa. Les portes de les cases sempre estan obertes, i això de manera literal: no hi ha claus, però tampoc n'hi ha cap necessitat. Que visqui Farrera.