Se encuentra usted aquí

Es presenta 'El riu de les dones'

Amigos del Centre d'Art i Natura

Español

AMIGOS DEL CAN

La asociación Amics del CAN (Amigos del Centre d'Art i Natura) de Farrera se creó en 1998 para facilitar el desarrollo del CAN. Con cerca de un centenar de socios, desde el año 2007 la asociación es quien gestiona el proyecto en toda su amplitud y diseña la programación cultural.

Los objetivos de la asociación sin ánimo de lucro son:

1 - Apoyar el proyecto del Centre d'Art i Natura de Farrera y, en su caso, gestionarlo consiguiendo fondos y medios para su desarrollo integral.

2 - Agrupar a todas aquellas personas e instituciones que muestran interés por el proyecto del Centre d'Art i Natura de Farrera y canalizar su ayuda económica, material, logística, intelectual y moral.

3 - Reforzar la labor de recuperación y protección del patrimonio cultural y natural de Farrera y su entorno de alta montaña.

4 - Promover la actividad cultural y artística de Farrera.

La junta está formada por:

Presidente: Pere Bàscones
Vicepresidente: Josep Mañà
Tesorera: Teresa M. Sala
Secretario: Xavier Perarnau
Vocal: Anna Rubio

Como hacerse socio/a de los Amigos del CAN

Como hacerse socio/a de los Amigos del CAN?
Con una cuota anual de 30€ u otra cantidad. Los socios disfrutan de las ventajas siguientes:

- 10% de descuentos en las publicaciones del CAN
- 10% de descuentos en el precio de las matrículas de los cursos
- 10% de descuento sobre el coste del alojamiento en el CAN
- Información actualizada de las actividades del CAN
- Periódicamente edición de obra gráfica sobre papel.

Imagen de admin
Enviado por admin en Mar, 2012-10-23 09:35

El passat dissabte 30 de març es va presentar el llibre El riu de les dones, Converses amb les padrines del Parc Natural de l’Alt Pirineu al Centre d’Art i Natura de Farrera. Es tracta d’un estudi etnogràfic realitzat gràcies a la Beca CAN a la Recerca 2011, concedida a l’antropòleg Jordi Suñé Morales.

El riu de les dones recull les veus d’una vintena de padrines per descriure la vida quotidiana al Pirineu del segle XX. Més enllà d’una visió estàtica s’hi poden llegir detalls dels canvis socials viscuts. La perspectiva de les àvies serveix al lector per apropar-se a la part silenciada de la història, aquella perspectiva real i alhora, sovint, invisible: La casa, el treball, l’educació, l’alimentació, la higiene, la salut, la migració, l’economia domèstica, les festes, la gastronomia, etc. El riu de les dones és una mirada enrere des del present. És un testimoni cosit a partir de moltes experiències i anys viscuts. A través de les vides de les àvies ens podrem apropar a un territori conegut per tothom a nivell turístic però moltes vegades desconegut a nivell humà.

Les padrines entrevistades van néixer entre el 1912 i el 1952. Totes tenen en comú haver viscut un món rural d’alta muntanya en procés de canvi. Totes elles, però, tenen la seva pròpia visió i unes vides particulars. Algunes encara treballen amb afany el seu hort i viuen en cases antigues amb el terra de fusta. D’altres van abandonar fa temps el paisatge que les va veure créixer i s’han traslladat a llocs urbans, ben a prop dels serveis sanitaris i de les comoditats modernes.

A través del llibre coneixerem una societat en transició, una societat que fa molts anys que és en procés de transformació i que diu adéu a marxes forçades a aquella manera de viure ancestral, on les famílies treballaven per l’autosuficiència, on els productes es collien i s’elaboraven a l’entorn del nucli més proper. Les mirades nostàlgiques s’entrecreuen amb les valoracions positives dels avenços tecnològics i de benestar. Les seves paraules ens trencaran els esquemes dels que veiem la muntanya amb romanticisme. Parlarem de nosaltres, en definitiva, de com ens ha canviat les nostres vides la globalització, el progrés i els canvis accelerats que comporta.

L’edició del llibre ha estat possible gràcies al suport dels Amics del Centre d’Art i Natura, Garsineu Edicions, l’Institut pel Desenvolupament de l’Alt Pirineu i l’Aran, el Parc Natural de l’Alt Pirineu, la Diputació de Lleida, l’Institut d'Estudis Ilerdencs i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El libre forma part de la col·lecció  La Llosera.