Esteu aquí

Inauguració de l'empaperada de l'ermita, projecte In Situ

Date: 
Dissabte, Agost 29, 2015 - 17:30 a 20:00

Dissabte 29 d'agost es celebra la fi de l'empaperada de la Mare de Déu de la Serra. Els autors, Hélène Genvrin i Dario Zeruto estan feliços! Culmina una primera part del projecte amb una multitud de gent (60 persones) que de ben segur fa moltes dècades que no s'aplegaven al peu de l'ermita. Els artistes enceten els parlaments explicant el perquè de l'obra, què els ha motivat a tirar-la endavant, les dificultats que han tingut, què n'esperen i acaben amb els agraïments. El Dario improvisa, la Hélène ho du escrit.
Després en Josep Bringué i la Maria Campi expliquen els records d'infància, de quan per la Candelera tot el poble hi baixava, des de Farrera, i el capellà els hi donava una candela després de dir-hi missa; de les cremes de mobiliari i d'imatges com a reacció al cop militar feixista; del front de guerra amb els milicians protegint-s'hi a l'interior i entrant i sortint pel forat fet expressament a l'absis; l'abandonament i el nou ús per aixoplugar-hi el bestiar... La Gabi llegeix un escrit en nom dels mecenes que ho han fet possible, de com cada petita donació és una pedra del conjunt. El Lluís explica la llegenda apresa de la Generosa de casa Marçal sobre la construcció de la capella, en una sola nit, per part dels sarraïns presos, tots afilerats des de la pedrera de Burg; i del molt que ha inspirat als artistes ja des de 1996 amb la primera instal·lació de l'Andrea. L'Oriol ho fa sobre les vicissituds de l'ajuda de la Generalitat per a la consolidació del monument romànic, perduda al final del tripartit per una mala gestió local. En Josep la poètica de la combinació entre la pedra i el paper, la fortalesa que s'enfonsa i la blanca fragilitat que la vol salvar. I el Dario afegeix "una construcció dels musulmans i un invent, el paper, també d'aquella cultura, s'agermanen". I més brindis pels que hi són i els que no!

Ara queda una setmana per a arrencar el paper en peces de metre, numerar-les i poder reconstruir la carcassa de l'ermita a qualsevol lloc del món, com a petja, testimoni, empremta de patrimoni local, que deixem caure, perquè no caigui en l'oblit. Després vindran els llibres d'artista promesos als mecenes, atendre els professionals del Tria33, i acabar de gaudir de la tranquil·litat de Farrera, dels sopars de l'Arnau, de la quietud pictòrica de l'Ann Quinn i del Daniel Lipstein, de les tempestes de setembre.